Documento sin título

EL CONFLICTE DE EL ZIMBABWE


1. El conflicte:
La qüestió principal a Zimbabwe és la reforma agrària que encara està pendent i que el país arrossega degut al seu passat com a colònia de l’Imperi Britànic. Durant aquell període històric, els blancs es van apropiar de les millors terres que van expropiar als africans, i aquests últims es van veure obligats a treballar les terres menys fèrtils i productives.

D’aquesta forma, actualment uns 4500 europeus (0,03% de la població) controlen el 70% de les millors terres del país, uns 11 milions d’hectàrees. Aquestes terres estan sotmeses a un model d’explotació orientat a l’exportació (principalment tabac, flors i blat) basat en un creixement que únicament beneficia als propietaris i que exclou a la gran massa rural de la població. A més, hem de destacar la mà d’obra encara més barata que arriba dels països veïns com Moçambic.

Tota aquesta situació és utilitzada amb fins electoralistes, propagandistes i racistes contra els grangers blancs per part de la ZANU-PF del President de Zimbabwe Robert Mugabe , qui ha intentat en diverses ocasions confiscar aquestes terres, però s’ha vist frenat per la pressió internacional.

Enmig d’aquesta inestabilitat política s’ha agreujat encara més la forta crisi econòmica que, sumat a les sequeres que van afectar a tota la regió sud del continent els anys 2002 i 2003, i a la creixent presència del VIH/SIDA entre la població, han submergit el país en una greu crisi humanitària que ha provocat que més de la meitat de la població depengui de l’ajut internacional.

Finalment, nombrosos organismes han assenyalat la greu situació dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals que pateix el país. Segons l’informe de 2004 de la Unió Africana, es produeixen abusos contra els drets humans, així com la complicitat del Govern en casos de tortura, arrest arbitrari de parlamentaris de l’oposició (Moviment pel Canvi Democràtic) i d’advocats de drets humans, a més de la redacció d’una sèrie de legislacions que ataquen la llibertat d’expressió.

1.1. Origen i evolució del conflicte:

L’origen de la crisi que pateix Zimbabwe es remunta a l’any 1965 quan Ian Smith , el líder de Rodhesia del Sud (actual Zimbabwe), va declarar la independència de forma unilateral i va imposar un poder de la minoria blanca que havia colonitzat el país des de finals del s.XIX, sobre la majoria negra.

Aquesta acció va comportar les sancions internacionals i el començament d’una guerra de guerrilles que des de 1965 fins a 1979 va suposar la mort de 36.000 persones i el desplaçament de 1,5 milions més.

Degut a aquesta situació, el Govern britànic va instar a les parts a negociar la pau i va reunir al govern de Smith, a la Unió Africana Nacional de Zimbabwe (ZANU) de Joshua Nkomo , i a la Unió del Poble Africà de Zimbabwe (ZAPU) de Robert Mugabe. Aquests acabaran signant els Acords de Lancaster House (1979) que van posar fi al conflicte i van contemplar la celebració d’eleccions a l’any següent.

El 17 d’abril de 1980 es proclamarà la República de Zimbabwe i Mugabe serà elegit Primer Ministre.

Progressivament, aquest anirà concentrant el poder, eliminant l’oposició i, el 1992, va aprovar la Land Acquisition Act, que permetia l’adquisició forçosa de la terra per part del govern. L’objectiu de la llei era facilitar la redistribució i devolució de la terra, propietat dels europeus, als africans. La publicació de les primeres llistes de granges a expropiar va provocar grans protestes per part dels propietaris blancs, però la falta dels fons necessaris per a les indemnitzacions contemplades a la Constitució va impedir que el programa de redistribució de terres es portés a terme.

A l’octubre de 1997 Mugabe va declarar que la reforma agrària continuaria endavant sense que es poguessin garantir les compensacions econòmiques als propietaris blancs. Al mateix temps va fer una crida al Govern Britànic per a que assumís part de les seves responsabilitats. Al juny de 1998, mentre Robert Mugabe anunciava la segona fase del seu programa de reformes, es van produir les primeres ocupacions il.legals de granges. No obstant això, la pressió internacional va aconseguir reduir l’abast d’aquest pla.

Un altre intent de reforma agrària es va donar el febrer de 2000 quan es va sotmetre a referèndum un projecte de reforma constitucional que incrementava els poders del president i el permetia confiscar les granges. Aquesta va ser la primera vegada que Mugabe va perdre a les urnes i, com a conseqüència, a l’abril, grups de militants del partit oficial es van mobilitzar contra l’oposició i, paral.lelament, grups de veterans de la guerra d’alliberament van iniciar l’ocupació violenta de granges.

Aquesta situació, juntament amb la participació de Mugabe a la guerra del Congo , va produir la consternació internacional i aquest es va veure obligat a aplacar la situació interna.

Per assegurar-se un tercer mandat presidencial que es podria complicar com a conseqüència del rebuig que va trobar a l’interior del país per enviar tropes al Congo, i que va comportar una victòria molt justa a les eleccions legislatives de juny de 2000, Mugabe va començar a aprovar lleis que restringien les llibertats de l’oposició i el finançament de partits des de l’estranger. A més, es van donar atacs contra el poder judicial i la premsa.

Així, les eleccions presidencials de març de 2002 van ser guanyades un altre cop per Robert Mugabe.

1.2. Situació actual:

Si les eleccions de 2002 no van ser lliures ni netes, tampoc el varen ser les legislatives de març de 2005. Aquestes van confirmar el total control del President Mugabe i van acabar amb l’esperança d’aquells que confiaven en un canvi al país després de la crisi que ha dominat la vida política a Zimbabwe en els últims cinc anys.

Després d’aquestes eleccions, el govern ha dirigit unes campanyes per expulsar milers de persones de les seves cases per debilitar centres de suport de l’oposició. Aquesta operació, anomenada “Operation Murambatsvina”, i traduïda com “treure les escombraries”, ha deixat al voltant d’un milió de persones sense casa o sense treball.

Aquestes accions empitjoren encara més la greu situació humanitària que es viu al país amb un 70% de la població a l’atur, problemes d’alimentació per a la meitat dels ciutadans, un 33,7% de la població adulta infectada pel virus del VIH/SIDA, etc. Una situació que pot esclatar en qualsevol moment amb un Govern envellit i que comença a dividir-se pensant en la futura successió de Mugabe que ha dit que nos es presentarà un altre cop, i una oposició frustrada que fins al moment ha mantingut la idea de la no violència, però que podria canviar els seus mètodes de lluita.

De cara al futur, Zimbabwe presenta tota una sèrie de reptes que decidiran el futur d’aquest país d’Àfrica del Sud: Primer s’ha d’afrontar al repte d’arribar a un consens en la reforma agrària entre tots els implicats en el conflicte, ha d’aconseguir una major democratització de l’Estat i dels seus dirigents que respecti els drets humans i les llibertats fonamentals, està obligat a superar una greu crisi econòmica i una molt estesa corrupció política i, per últim, i no menys important, posar fre a la creixent extensió del VIH/SIDA que afecta pràcticament a la meitat de la població.

2. Actors:


3. Recursos:


4. Dades generals:

5. Drets humans i refugiats:

Informes i notícies de Human Rights Watch

Informe ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als refugiats)

6. Mapes:


Observatori Solidaritat UB
C/ Melcior de Palau, 140. 08014 Barcelona.
Tel 93 403 55 38. Fax 93 403 55 39.
e-mail: solidari@pangea.org.