Documento sin título
UGANDA, UNA OPORTUNITAT PER A LA PAU DEFINITIVA?

 

1. El conflicte

Durant el passat mes de juliol es van produir al sud de Sudan una sèrie de converses que tindrien com a resultat la signatura, el 26 d’agost, de l’inici d’una treva entre el Govern d’Uganda i els rebels de L’Exèrcit de Resistència del Senyor (Lord Resistance Army en anglès, LRA) que podria ser, tot i les grans dificultats existents, el primer pas per aconseguir la pau al país i per posar punt i final a un dels conflictes més brutals de l’Àfrica, que ha devastat el nord d’Uganda durant dues dècades.

Aquesta guerra de 20 anys és un conflicte complex que no només té el seu origen en l’enfrontament del LRA de Joseph Kony contra les forces governamentals, sinó també en les queixes d’un nord del país que es sent marginat des de que el president Yoweri Museveni va arribar al poder en 1986 després de derrocar a Milton Obote.

La clau per entendre totes aquestes divisions la trobem en el període colonial, quan els britànics van posar en pràctica una política repressiva i de divisió que va enfrontar a uns grups contra uns altres, i que ha estat continuada pels diferents líders del país un cop aconseguida la independència en 1962.

Segons els criteris britànics per portar a terme la divisió, els habitants del nord van ser utilitzats com soldats (degut a la seva alçada), els de l’oest es van fer servir com servents, i als que habitaven al sud se’ls va atorgar el privilegi de ser els líders dels negocis i la política. Com a resultat de tot això, i un cop aconseguida la independència, el nord va competir amb el sud per poder i prestigi: guerrers contra homes de negocis i líders polítics.

En un context com aquest, només va ser necessari que en 1986 Museveni i el seu Moviment Nacional de Resistència arribessin al poder i es guanyessin l’antipatia del nord per provocar l’aparició del moviment insurgent del LRA i l’inici de la revolta.

En un principi, aquesta era una revolta més popular d’antics oficials de l’exèrcit que lluitaven contra la marginació que sentien per part del govern de Kampala, i tot i que envoltada al mateix temps d’una mena de pseudo-espiritualisme del seu líder Joseph Kony, tenia un suport ampli de la població. Aquest, autoproclamat mèdium espiritual, sempre ha afirmat voler imposar una societat a Uganda regida pels 10 manaments, objectiu pel qual el LRA no ha dubtat mai en portar a terme ferotges masacres per les quals els seus líders han estat acusats per diversos grups de defensa dels Drets Humans de cometre greus violacions del Dret Internacional Humanitari.

Però tot el suport inicial a la revolta es va anar perdent fins a desaparèixer completament com a conseqüència de les pràctiques portades a terme pel LRA: segrest de nens que eren obligats a lluitar i de nenes que eren convertides en esclaves sexuals. Fins a l’actualitat més de 30.000 nens han caigut en les mans d’aquest grup rebel.

Com a resultat de perdre aquest suport, i en veure’s marginat, el LRA va optar per atacar a la seva pròpia població (Acholi) per aconseguir mantenir l’atenció i desafiar al govern. Unes masacres del seu propi poble que el líder del LRA justificava amb frases bíbliques i declarant “soldat de Museveni” a tots aquells que no li donessin el seu suport. Així, i seguint aquesta línia argumental, en una entrevista recent concedida per Joseph Kony al periodista independent Sam Farmar i que va ser publicada a la BBC, el líder del LRA negava haver matat civils i tan sols acceptava haver atacat a les “forces de Museveni”.

Després de produir-se una sèrie d’horribles masacres el govern va exhortar a la població a reagrupar-se en camps. Segons el govern, d’aquesta manera seria més fàcil protegir-los ja que vivint de forma dispersa serien pressa fàcil dels atacs dels rebels. (A l’actualitat, prop de 1,8 milions de persones encara viuen en uns 200 camps, depenent per a la seva supervivència quasi completament de l’assistència externa. A més, la protecció oferta als camps no és efectiva i la violència està present cada dia, amb problemes d’alcoholisme, depressions i sobretot, amb un teixit social completament trencat).

Però cap a mitjans dels 90, quan semblava que el LRA estava molt debilitat i sense aliats, va rebre ajut per part del govern del Sudan com a venjança contra el suport que el govern d’Uganda estava donant al grup rebel del sud del Sudan, el SPLA.
No obstant això, i com a conseqüència dels atemptats del 11 de setembre, el LRA va tornar a quedar-se marginat en ser declarat com a grup terrorista pels EEUU, fet que va produir un retall significatiu en les ajudes que rebia per part del govern de Jartum. A més, Museveni va ser declarat per l’administració Bush com un aliat clau en la seva lluita contra el terrorisme i l’expansió de l’islam al centre de l’Àfrica, i va començar a rebre un fort ajut nord-americà que serviria per infligir severes derrotes als rebels de Kony.

Finalment, i degut a l’acord de pau signat entre el govern del Sudan i el SPLA en 2005, el govern sudanès va deixar d’enviar armes a un LRA que es va trobar aïllat i sense força per continuar la seva revolta. A més, el conflicte va guanyar certa atenció internacional en els darrers anys, fet que va portar al Tribunal Penal Internacional (TPI) a decretar la detenció de Joseph Kony i cinc més alts càrrecs del LRA en 2005 i a les NNUU a redactar dues resolucions (1653 i 1663) en 2006 on es feia una crida a la comunitat internacional per explorar vies que poguessin posar punt i final al conflicte d’Uganda i a la violència generalitzada del nord del país.

Amb aquest context, els esdeveniments es van precipitar i el mes de juliol passat es van iniciar una sèrie d’històriques converses de pau que van derivar en la signatura d’un compromís de treva entre el govern d’Uganda i el LRA el 26 d’agost. Un primer pas per posar punt i final a un conflicte que ha durat dues dècades i que ha deixat desenes de milers de morts i mutilats, més de 30.000 nens segrestats, i prop de 1,8 milions de desplaçats que viuen en camps on les penoses condicions d’higiene i alimentació, combinats amb els atacs nocturns del LRA, eleven a 1000 la mitjana de morts diaris.

De totes maneres, la consecució de la pau no serà una tasca gens fàcil: Primer degut a la incògnita de com s’establiran unes negociacions amb un líder rebel que actua de forma irracional i que es declara estar posseït per l’esperit sant; i segon, en plantejar la pregunta clau de com tractar una possible amnistia quan els principals líders del LRA són buscats pel TPI acusats de crims de guerra. Sens dubte serà un procés llarg i complicat que haurem de seguir amb deteniment els pròxims mesos i ho haurem de fer amb l’esperança de que s’arribi a una pau històrica per al nord d’Uganda que, sense cap mena de dubte, derivaria en una major estabilitat a la regió.

 

2. Actors

LRA

Joseph Kony

Yoweri Museveni

Moviment Nacional de Resistència

NNUU Uganda

 

3. Recursos

Le Monde diplomatique Uganda

Diaris d’Uganda

The Washington Post Uganda

Relief Web Uganda

 

4. Dades del país

Oficina d’estadístiques d’Uganda

Informació de geografia, Història, economia, etc. d’Uganda

Informe sobre el desenvolupament humà de NNUU

Political Resources Uganda

 

5. Drets Humans i refugiats

Informes i notícies de Human Rights Watch

Informe ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als refugiats)

 

6. Mapa

Mapa NNUU

Mapa de districtes d’Uganda


Observatori Solidaritat UB
C/ Melcior de Palau, 140. 08014 Barcelona.
Tel 93 403 55 38. Fax 93 403 55 39.
e-mail: solidari@pangea.org.