Documento sin título

EL CONFLICTE DE SUDAN



1. El conflicte
El conflicte es basa principalment en l'enfrontament entre el règim islamista del nord i el moviment rebel de l'Exèrcit Popular d'Alliberament del Sudan (SPLA), del sud. Mentre el règim del nord, liderat per Omar al-Bashir, pretén convertir el país en un Estat Islàmic, el SPLA lluita per la independència del sud, que compta amb una població principalment cristiana i multiètnica.

La regió del nord està econòmicament més desenvolupada, però té poques matèries primeres i recursos naturals, com per exemple el petroli i l'aigua, els jaciments de la qual es troben principalment en el centre del país, en la imaginària frontera entre el nord i el sud i, per tant, disputada per ambdues parts.

Aquest conflicte ha causat dos milions de víctimes mortals i ha provocat el desplaçament de 4,4 milions de persones en els últims 16 anys.


1.1 Origen i evolució del conflicte:

Quan en 1953, anglesos i egipcis, els senyors colonials del Sudan des de 1899, van signar un acord a Khartum, la capital oficial del país, en el qual es garantia la total independència del Sudan en el termini de tres anys, no podien imaginar la transcendència que aquest fet suposaria per al país africà un temps després. Així, ja en 1955, el govern de transició que devia donar pas a un Sudan independent, començarà a rebre fortes pressions per part dels islamistes radicals del nord fent que en 1956 esclati la primera guerra entre el nord i el sud del país, un sud de majoria cristiana i multiètnica, i desencadenant un violent conflicte que submergirà en la misèria a ambdues parts del Sudan.

En 1958 es produirà un cop d'estat que situarà en el poder al president Abboud, que sis anys després serà enderrocat mitjançant un altre cop d'estat, creant-se un clima d'inestabilitat en el conjunt del país, que serà aprofitat en 1969 per John M. De Garang per a constituir en el sud un govern rebel. Aquest fet reactivarà la guerra civil causant la mort a centenars de milers de persones.
Malgrat tot, una porta a l´esperança s'obria en 1972 amb la signatura en Addis Abeba d'un acord de pau entre les dues parts, que establia un alt-el-foc i el dret a l´autodeterminació del Sudan del sud. Aquest acord procuraria una calma relativa en el país durant 11 anys.

No obstant això la història es repetia de nou quan en 1980 el Govern democràtic de Nimeiri va començar a sofrir pressions per part del Partit Islàmic Nacional ( PIN ), presidit per Hassan el-Turabi, fet que produiria una crisi de la qual el sud va pretendre aprofitar-se al reivindicar la divisió d'aquesta zona en tres províncies. Davant tal proposta, el nord va reaccionar amb la derogació de l´autonomia del sud, i en 1983, el general Omar al-Bashir, president del Sudan del nord, va promulgar per a tot el país les “lleis de setembre” que preveien càstigs com l´amputació de les extremitats en cas de robatori, i que produirien un nou esclat de guerra civil.

Serà en aquesta segona etapa de la guerra quan es crea en el sud l'Exèrcit Popular d'Alliberament del Sudan ( SPLA ) i quan el conflicte es torna més violent i mortífer que durant la primera, a causa de la utilització d'armament modern i més sofisticat, l'ús de grups paramilitars, i la utilització d'ajuda humanitària i aliments com armes de guerra per part del Govern.

La situació empitjorarà en 1989, quan un cop d'estat instaurarà un règim revolucionari islàmic en el nord que, en 1991, implantarà la “sharia” i alimentarà encara més la guerra. És a partir d' aquest moment que el conflicte adquireix connotacions religioses quan el seu origen responia a lluites per l´aigua, el petroli, la terra i els conflictes ètnics.


1.2 Situació actual del conflicte:

Després de l´11 de setembre la situació sembla que pot millorar-se degut al fet que els EUA han començat a intervenir en el conflicte sudanès promovent una sèrie de converses que han derivat en un conjunt de treves i acords de lliure trànsit d'ajuda humanitària.


Així, al juliol de 2002, es van iniciar converses de pau en ”Machakos” ( prop de la capital de Kenya ), entre el govern d´Omar al-Bashir i l'Exèrcit Popular d'Alliberament de Sudan (SPLA), que van acabar amb la signatura del protocol d'acord de 20 de juliol en el qual s'establia un alt-el-foc, el compromís de negociar una nova organització política al Sudan, i un referèndum d'autodeterminació. L'acord també suposava el compromís d'obrir un període transitori de sis anys, durant el qual el sud comptaria amb un Estatut d'Autonomia i la “sharia” no seria aplicada en aquesta zona.

A aquest acord van seguir la “Llei per la Pau”, “Machakos II” i “Machakos III” . En aquest últim, de 18 de novembre de 2002, es va pactar un repartiment de les riqueses del país.

Actualment el Sudan és un país fragmentat, un escenari de múltiples batalles en el qual els grups armats que lluiten entre sí estan dividits en faccions. Afortunadament, la comunitat internacional ha respost a l´emergència i l´auxili està sent proporcionat. No obstant això, no hi ha encara un interés clar per buscar una solució d'arrel a la guerra i el problema de la fam al Sudan, sinó que més aviat la indiferència política regna, la violència i la mort continuen i els senyors de la guerra s'enriqueixen.

Tot i això, el 9 de gener del 2005 el Govern del Sudan i els rebels del sud van signar un Acord de Pau que els compromet a finalitzar la guerra civil. El acord va ser signat a Nairobi, capital de Kènia, amb el vicepresident sudanès, Ali Osman Mohammed Taha, i el líder del SPLA, John Garang.

Posteriorment, el Govern també va signar la reconciliació amb l'Aliança Nacional Democràtica que va passar a formar part de l'administració i el 9 de juliol Garang jurava el càrrec de Vicepresident del país (substituït per Salva Kiir un mes després per la mort de Garang) i es signava la nova Constitució que otorga un elevat grau d'autonomia per al sud.

Malgrat aquest acord, el conflicte de Darfur encara continua, però la fi d'aquesta guerra civil, la més llarga de l'Àfrica, podria ser un primer pas cap a la la pau.



2. Actors:

- Omar al-Bashir: president de la República del Sudan i líder del règim islamista del nord. Va pujar al poder amb un cop d'estat en 1989 que posava fi al govern del president electe Sadiq al-Mahdi per a instaurar un règim militar. El seu govern es caracteritza per l´ambigüitat, i per la forta influència dels fonamentalistes del FIN, que li han dut a practicar una política d´islamització i implantació de la sharia que ha avivat més encara el conflicte en el sud.
Biografia (Castellà).
Biografia (Anglès).

- John M. De Garang: Líder del SPLA, va ser el fundador d'aquest grup rebel en 1983. Va estudiar a EEUU i es va formar militarment en l'Exèrcit sudanès fins que decidirà liderar la revolta del sud. Es sap poca cosa sobre la seva persona i la seva política també ha estat bastant confusa fins al punt d'arribar a rebutjar entrar en el govern o no tenir una idea clara de quines són les seves propostes i objectius per a una futura solució al conflicte sudanès.

Biografia


- Exèrcit Popular d'Alliberament de Sudan (SPLA): Grup rebel del sud de Sudan que lluita per la seva independència i que va ser fundat en 1983 per John Garang. El SPLA es va crear per a lluitar contra el govern d´Omar al-Bashir quan aquest va decretar les famoses “lleis de setembre” d´aquell mateix any.

Al principi, va plantejar com a objectius realitzar la unitat nacional i instaurar el socialisme, en un marc de respecte de l´autonomia del sud i de la llibertat religiosa. No obstant això, diferències pel que fa als objectius, han dut al SPLA a sofrir diveses escissions.

Global Security (Anglès).
Més informació (Anglès).


- Front Islàmic Nacional ( FIN ): Partit polític amb forta presència en el govern. El seu líder és Hassan al-Turabi. Aquest és el partit fonamentalista islàmic per antonomàsia a Sudan, i té un gran pes polític i una enorme influència sobre la política del govern d´Omar al-Bashir. Tant és el seu poder que fins i tot s'arriba a afirmar que aquest és el partit que veritablement controla les regnes de la política del país. No obstant això, el seu líder, Hassan al-Turabi, ha estat pres fins el mes d'agost a causa de la seva “intromissió” pel que fa als assumptes del president al-Bashir.

Front Islàmic Nacional (Anglès).

- Aliança Nacional Democràtica ( AND ): Proscrita agrupació sudanesa de partits d'oposició, de sindicats i de grups d'oposició armada en l´exili, que conformen la major aliança política de la Història del Sudan. En 1989, l´Aliança Nacional Democràtica va signar la Carta Nacional contra el cop d'estat d'aquell mateix any i contra el règim militar que es va instaurar. Aquesta Carta Nacional va ser signada per 13 partits polítics, 56 unions i federacions, faccions armades i altres personalitats del país. La seva estructura es basa en un Congrés que es reuneix una vegada cada dos anys, un Consell amb els líders de totes les formacions, i un Executiu dedicat plenament al treball de l´organització.

Aliança Nacional Democràtica ( Anglès y àrab).

- Països estrangers: En quant a països d'Àfrica es refereix, Uganda, Eritrea i Etiòpia donarien suport als rebels del sud, mentre que Egipte ho faria a Sudan del nord.

Ja fora del continent africà tenim països com la República Popular Xinesa i Iran que subministren armes a Sudan del nord a canvi de petroli, i països occidentals com França, EUA, Canadà i Alemanya amb inversions en el país en qüestions petrolieres.


3. Recursos:

Article publicat per la revista “Nación Árabe” que descriu la política dels EUA pel que fa al Sudan. A més, ofereix diferents links amb altres articles sobre el conflicte sudanès.

Article aparegut en el diari iberoamericà “La insignia” i que fa una anàlisi sobre la internacionalització del conflicte del Sudan i descriu les polítiques i interessos de tots els actors internacionals que participen en ell.

Pàgina web del Sudan que ofereix una àmplia informació del país: Notícies i links amb tots els mitjans de comunicació del Sudan, Sistema de govern, Educació, Societat i Cultura, Dades geogràfiques i econòmiques... Pàgina web imprescindible per a informar-se sobre el país i per a estar al corrent de les últimes notícies.

Pàgina web que ofereix les últimes notícies del Sudan.

Pàgina web que ofereix informació general sobre el Sudan i destaca per ser molt variada. No obstant això, no és excessivament completa i a més, la trobem en anglès.

Pàgina de notícies de Yahoo sobre el Sudan. Anglès.


4. Dades del país:

Dades geogràfiques, de població, econòmiques, polítiques, de govern...

Informe sobre el desenvolupament humà de NNUU amb dades referents al Sudan.

Informació política sobre el Sudan amb informació de partits polítics, organitzacions, mass-medias...


5. Drets humans i refugiats:

Informes i notícies de Human Rights Watch

Informe ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als refugiats)


6. Mapes:

Mapa general de NNUU.

Mapa polític del Sudan.


 
Observatori Solidaritat UB
C/ Melcior de Palau, 140. 08014 Barcelona.
Tel 93 403 55 38. Fax 93 403 55 39.
e-mail: solidari@pangea.org.