Documento sin título

EL CONFLICTE DE SOMÀLIA



1. El conflicte

El conflicte de Somàlia es produeix quan una coalició de moviments militars enderroca el règim de Siad Barre al gener de 1991 i tot seguit es trenca l'aliança per a fragmentar-se en una sèrie de grups ètnics que lluitaran per fer-se amb el poder, quedant el país dividit en múltiples regions que seran controlades per diferents líders somalís.
A més, uns mesos més tard, el Moviment Nacional Somalí (SNM) proclamarà la independència del nord-oest de Somàlia, mentre que en el sud, el Congrés Unit Somalí (USC), la facció que controlava la capital, Mogadiscio, es dissol i esclataran combats entre els dos grups més importants.
La guerra civil i una severa sequera duran el país a patir una terrible fam que farà que, al maig de 1992, Nacions Unides desplegui l'Operació de pau ONUSOM I i, un any més tard, la ONUSOM II. No obstant això, la ONUSOM acabarà la seva missió en 1995 sense haver restablert una autoritat nacional en el país i, encara avui, la cadira de Somàlia en NNUU roman buida.
D'aquesta manera, Somàlia és un país sense Estat que existeix de manera indeterminada i que desenvolupa les seves activitats polítiques i econòmiques de forma diferent d'acord amb el senyor de la guerra que controla la regió.
En quant a la guerra civil iniciada en 1991, aquesta continua lliurant-se sobretot en el sud entre diversos senyors de la guerra que obtenen els seus beneficis amb la perpetuació d'un conflicte que ha causat més de 300.000 morts i més de 1,5 milions de desplaçats interns.


1.2 Origen i evolució del conflicte:

El 26 de juny de 1960 la Somaliland britànica obtenia la independència i la part italiana passava a mandat de l'ONU. Així, el 1 de juliol es crearà la República de Somàlia amb les dues parts unificades. No obstant això, era una unió més fictícia que real, i davant tal situació, el 29 d'octubre de 1969, el General Siad Barre donarà un cop d'estat i proclamarà un nou Govern socialista que derivarà en un règim dictatorial. El 27 de gener de 1991, com a conseqüència de la fi de la Guerra Freda, el dictador Barre és derrotat per una coalició de moviments militars que, al dividir-se, fan esclatar una guerra civil entre diferents grups ètnics.
Existeixen tres causes principals per a entendre aquesta fregmentació del país en diferents regions controlades per senyors de la guerra:

- La primera seria la pròpia història del país que a principis del segle XX es trobava dividit en 5 somàlies diferents controlades per França, Itàlia, Etiòpia, i dos del Regne Unit, una d'elles dirigides de forma indirecta per Kenya.

- La segona és deguda a la dictadura de Barre, ja que va aplicar una política de “divideix i venceràs”, a més d'una repressió que ha generat una desconfiança de la població pel que fa a l'Estat.


- La tercera i última es basa en la concepció somalí de societat: l'individualisme basat en els clans.

- En 1991 i 1992 Somàlia patirà una greu crisi humanitària a conseqüència de la fam provocada pels diferents clans en guerra que durà al president dels EEUU, George Bush, a iniciar una intervenció militar ( “Restore Hope”, desembre de 1992 ) per a frenar la catàstrofe. Al maig del 1993 la direcció passarà a mans de la missió de l'ONU ( ONUSOM ), que s'acabarà retirant el març de 1995 sense aconseguir ni el restabliment d'una autoritat nacional, ni la consecució de la pau.

1.3 Situació Actual:

Des d'aleshores, la situació que es viu a Somàlia és la d'un país sense Estat dividit en tres regions clarament diferenciades:

- El nord: Es divideix en les regions del Nord-oest que corresponen al autoproclamat Estat de Somaliland i les regions del Nord-est que constitueixen el autoproclamat Estat de Puntland, semitribal. En quant a Somaliland, s'està construint un Estat híbrid occidentalo-nòmada que ha dut a un aprofundiment democràtic, i en Puntland, existeix certa estabilitat degut al fet que és l'única part de Somàlia que s'ha lliurat de la destrucció de la guerra.

- El sud: Es troba en una difícil situació a causa d'una autoritat política fragmentada i contestada que ha paralitzat tots els negocis.

- La resta del país: Sobretot en el centre, es viu una fase de transició amb una autoritat política local rudimentària, però que compleix unes funcions bàsiques, i l'economia genera prou per a la supervivència i un comerç mínim.

Quant a la finalització del conflicte, l'Acord de El Caire de 1997 signat per totes les faccions, excepte pel autoproclamat president de Somaliland, obligava a crear un govern d'“unió nacional” que va donar els seus fruits a l'agost del 2000, quan es va celebrar una conferència de pau a Djibouti, seu del parlament somalí en l'exili, en la qual es va elegir president de Somàlia a Abdiqasim Salad Hassan. El seu govern de transició, instal·lat en la capital, Mogadíscio, compta amb el suport de NNUU, la UE i la Lliga Àrab. No obstant això, aquest govern serà rebutjat per diversos senyors de la guerra i el conflicte continua actualment entre els enfrontaments i les converses de pau que no acaben de consolidar-se.

Entre les més destacades tenim les que es van iniciar el 27 d'octubre del 2002 a Eldoret (Kenya) i que posteriorment es van traslladar a Nairobi (Kenya) al febrer del 2003. Posteriorment van tornar a donar-se negociacions al setembre del 2003 que es van trencar a la fi de mes per l'abandó de certs líders tribals que no acceptaven les propostes esgrimides.

El 29 de gener de 2004, finalment el Govern Nacional de Tranció, presidit per Abdiqasim Salad Hassan, va signar un acord amb la resta de faccions somalís. L'acord, signat a Nairobi (Kènia), contemplava un mètode d'elecció dels parlamentaris, qui després van escollir a Yusuf Ahmed President del país. Després de cinc anys, i unes eleccions, es redactarà una nova constitució.

Amb desconfiança però amb l'esperança de que la implementació de l'acord sigui satisfactòria, tant les Nacions Unides, com els Estats Units i la UE, van saludar l'acord com una bona noticia. Tot i això, l'experiència i la trajectòria de les diverses converses entre les faccions somalís ens diu que no serà un procés fàcil, i s'haurà d'esperar l'evolució de la situació.

 

2. Actors:

- Siad Barre: Militar somalí que va protagonitzar un cop d'estat que li va atorgar el poder a Somàlia des de 1969 fins 1991, any que seria enderrocat per una aliança militar. Al principi va instaurar un règim socialista que, a mitjans dels setanta, derivarà en un règim dictatorial. La seva etapa en el poder destacarà per una dura repressió, l'abús constant dels drets humans i la guerra contra Etiòpia, quan va envair en 1976 una regió de l'est d'aquest país amb població majoritàriament somalí.

- Abdiqasim Salad Hassan: És el primer president de la República Somalí amb legitimitat institucional des de 1991. Va ser escollit en la Conferència de Pau de Djibouti per a dirigir un govern de transició amb seu a Mogadíscio, i amb el suport de NNUU, la UE i la Lliga Àrab. No obstant això, no ha aconseguit recollir els fruits desitjats ja que el país segueix desarticulat i la seva autoritat es dilueix a mesura que ens allunyem de la capital. A més, a part dels senyors de la guerra que no accepten a Hassan com autoritat, ens trobem també amb el rebuig al diàleg dels autoproclamats estats de Somaliland i Putland.

- Moviment Nacional Somalí: Agrupació del nord-oest de Somàlia que, després de la caiguda en 1991 del dictador Siad Barre, i aprofitant la situació de caos i anarquia en la qual es trobava el país, proclama la independència d'aquesta regió que passarà a denominar-se Estat de Somaliland.

- ONUSOM: Operació de pau de NNUU establerta a l'abril de 1992 per a supervisar la cessació del foc a Mogadíscio, la capital de Somàlia, i oferir protecció i seguretat al personal de les Nacions Unides, equip i subministraments als ports de mar i aeroports de Mogadiscio, i vigilar els lliuraments de subministraments d'ajuda humanitària des d'aquests als centres de distribució de la ciutat i als dels seus voltants. NNUU finalitzarà la seva operació de pau a Somàlia al març de 1995 amb l'operació ONUSOM II.

3. Recursos:
- Pàgina web que ofereix tota una sèrie de documents relacionats amb el conflicte de Somàlia. Destaca per la seva gran quantitat de material i sobretot per la qualitat del mateix, ja que és una font molt important per a estudiar el conflicte somalí ).

- Oficina de coordinació per a assumptes humanitaris de les Nacions Unides que ofereix les últimes notícies referents a la Banya d'Àfrica, a més de tota la informació sobre els assumptes humanitaris dels quals s'encarrega a la zona ).

- Web de arabicnews que ofereix un gran arxiu de notícies sobre Somàlia. No és una web molt actualitzada, però sí que sobresurt pel volum d'informació que proporciona ).

- Excel·lent web de allafrica que ofereix notícies de Somàlia. Gran quantitat d'arxius de notícies, a més d'una actualització constant dels últims esdeveniments del país ).

- Interessant web somalí que ofereix notícies del país en somalí i en anglès, però que ressalta especialment per la multitud de links que presenta en relació amb el país africà ).

- Profund estudi sobre Somàlia que aborda un recorregut complet per a analitzar el país i per a comprendre la seva situació actual, així com els orígens del conflicte en 1991. Del mateix, destaquen les anàlisis sobre la Història i l'Economia del país. )

- Pàgina oficial del govern separatista de Somaliland que aporta informació general sobre tal regió.

- Web africana que ofereix notícies, anàlisis i documents sobre Somàlia. Destaquen els articles i anàlisis sobre la situació del país i sobre el conflicte que pateix.

4. Dades del país:

- Dades generals de la web Guia del Món. És una pàgina molt completa que ofereix una gran quantitat d'informació.

- Molt completa web que ofereix dades generals, i a més, disposa de les últimes notícies, una completa anàlisi de la Història, varietat de links, informació sobre la etnologia de Somàlia, així com també mostra exemples de la música del país ).

- Informe sobre el desenvolupament humà de NNUU amb dades referents a Somàlia.

- Informació política sobre Somàlia amb informació sobre partits polítics, organitzacions, mass-medias...

 

5. Drets humans i refugiats:

Informes i notícies de Human Rights Watch

Informe ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als refugiats)



6. Mapa:
- Mapa polític de Somàlia de NNUU.

- Mapa de regions de Somàlia.


Observatori Solidaritat UB
C/ Melcior de Palau, 140. 08014 Barcelona.
Tel 93 403 55 38. Fax 93 403 55 39.
e-mail: solidari@pangea.org.