Documento sin título

EL CONFLICTE DE XIPRE
Dafni Skalidou
Curs conflictes i convergències (UB)
1. Introducció:

En la història de Xipre destaquen dos elements fonamentals: les nombroses i successives onades d'ocupació de l'illa i la presència grega a partir del 2000 AC. Durant segles, l'illa ha estat un encreuament de pobles, civilitzacions i cultures d'Àsia, Àfrica i Europa.

En 1571 Xipre passa a formar part de l'imperi Otomà i, 300 anys després, en 1878, els otomans, per agrair l'ajuda britànica contra l'enemic comú, Rússia, cedeixen l'administració de l'illa a la Gran Bretanya. No obstant això, en 1914, amb la primera guerra mundial, l'imperi Otomà va declarar la guerra a la Gran Bretanya que a continuació va annexionar l'illa.

Xipre obté la seva independència del Regne Unit el 16 d'Agost de 1960, després d'una campanya contra els britànics elaborada per l’EOKA , “Organització Nacional de Combatents Xipriotes”, la guerrilla grec-xipriota liderada per l'Arquebisbe de l'Església Grega Ortodoxa de Xipre, Makarios .

1.1 Origen i evolució del conflicte:

En 1960 s'estima que el 78% de la població de l'illa és grec-xipriota, el 18% turc-xipriota i queda un 4% de població Maronita (comunitat cristiana àrab, originària del Líban i en comunió amb el Papa), Armènia i una altra.

La constitució de la nova República té les seves arrels en els acords signats entre els representants del Regne Unit, Grècia i Turquia i les dues comunitats de l'illa, grec-xipriota i turc-xipriota, en Zurich i Londres el febrer de 1959.

Els acords de 1959 establien una república amb un règim especialment adaptat a la composició ètnica de la seva població i a les relacions especials de la República de Xipre amb els altres tres països involucrats en els acords. Alhora excloïen la unió de l'illa amb qualsevol altre país o la divisió d'aquesta. A més, Gran Bretanya mantenia, i manté actualment, la seva sobirania sobre les seves bases militars establertes a l'illa.

La Constitució del nou estat reconeixia la distinció entre les dues comunitats i assegurava la participació de cada comunitat a totes la institucions buscant alhora solucions per evitar la supremacia de part de la comunitat més nombrosa i assegurant una autonomia administrativa parcial de cada comunitat. El President de la República seria un grec-xipriota votat per la comunitat grega i el Vicepresident un turc-xipriota votat per la comunitat turca. Cadascun mantenia el dret de veto i per a certes decisions es requeria l'acord de tots dos. Grècia, Turquia i Regne Unit haurien de garantir els articles principals de la constitució.

No obstant això, l'aplicació d'aquella constitució va ser molt més problemàtica d'allò previst. Va començar a haver acusacions de violacions dels acords de 1959 i de la constitució de 1960 per part de les dues comunitats. Entre els anys 1960 -1963, part de la població grec-xipriota que havia tingut un paper molt important en el moviment per la independència del Regne Unit, va continuar defensant la idea d'un Xipre unit amb Grècia (“Enosis”). A finals de 1963 el President de la República, l'Arquebisbe Makarios, va proposar certes esmenes constitucionals que la comunitat turc-xipriota va rebutjar. Al costat dels atacs contra membres d'aquesta comunitat a finals de desembre de 1963, el país es va enfonsar en una profunda crisi política.

Davant d’aquesta situació, el Consell de Seguretat de Nacions Unides es va veure obligat a enviar una força de pau (UNFICYP) el març del mateix any. UNFICYP encara manté la seva presència a l'illa.

Entre 1964 i 1967 la crisi a Xipre es va convertir en la major font de tensió entre Grècia i Turquia . És en aquest període quan forces armades gregues arriben a l'illa amb el consens de les autoritats i malgrat els acords de 1959 que dictaven un límit de presència militar grega i turca a l'illa. La comunitat turc-xipriota, que se sentia apartada de l'administració i del govern de la República, es retira de les institucions comunes i estableix les seves. Després d 'acords entre Grècia i Turquia a principis de 1968 la majoria de les forces gregues es retiren de l'illa i negociacions entre les dues comunitats per trobar una solució pacífica tornen a començar.

El 15 de Juliol de 1974 Nikos Sampson , grec-xipriota i partidari de la “Enosis” intenta un cop d'estat contra el govern de la República amb el clar suport de la junta militar que havia pres el poder a Grècia l'abril de 1967. El President Makarios deixa l'illa.

L'exèrcit turc intervé pocs dies després, el 20 de Juliol de 1974. D'aquesta manera el govern turc va intentar exercir el seu dret derivat dels acords de 1959 de garantitzador de la constitució. El 14 d'Agost de 1974 una segona onada de forces armades turques arriba a l'illa i ocupa el terç nord de l'illa. A partir d'aquesta segona intervenció de l'exèrcit turc l'illa es divideix en dues parts. Els grecs-xipriotes del nord de l'illa es veuen obligats a deixar les seves cases i propietats i fugen cap al sud, tal com els turc-xipriotes que abandonen el sud per refugiar-se al nord. D'aquesta manera tots dos es converteixen en refugiats dins del seu propi país.

En 1975 la part nord ocupada per l'exèrcit turc es va autodeclarar “Estat Federat Turc de Xipre” i des del 1983 s'autodenomina “República Turca de Xipre” , reconeguda només per Turquia que manté en el seu territori una força militar de 30.000 homes. La resta de la comunitat internacional no reconeix el règim establert al nord de l'illa quina declaració d'independència va ser condemnada pel Consell de Seguretat de Nacions Unides. Es reconeixen només les autoritats de la República de Xipre , és a dir, de la part sud de l'illa.


1.2 Conseqüències del 1974:

- Partició de facto de l'illa

Conseqüència directa del cop d'estat de 1974 i de la intervenció militar turca va ser la partició de facto de l'illa. Aproximadament el 36% de territori de l'illa està fora del control del govern de la República de Xipre. La “Línia Verda”- zona de contenció que divideix les dues parts de l'illa - part de la costa nord-oest de Morfou, travessa Nicòsia i arriba fins a Famagusta i està controlada per les forces de Nacions Unides. Nicòsia, la capital de l'illa està dividida per un mur, tal com ho va estar una vegada Berlín.

- Desplaçats

Amb l'acció de l'exèrcit Turc al nord de l'illa, entre 180.000 i 200.000 grec-xipriotes es veuen obligats a desplaçar-se cap al sud. Gran part d'ells van evacuar zones del nord abans de l'arribada de l'exèrcit turc per por. També una part dels quals es van quedar al nord després de l 'arribada de les tropes turques van ser desarrelats i sotmesos a polítiques de desplaçament. Fins al dia d'avui Turquia està negant el retorn d'aquests refugiats a les seves cases com també el seus drets relacionats amb les seves propietats al nord de Xipre. Alhora, entre 50.000 i 60.000 turc-xipriotes es desplacen cap als territoris ocupats.

El desplaçament va continuar els anys posteriors al 1974 per trasllat de població i violacions dels drets humans. Després de negociacions entre les dues parts es va decidir que els turc-xipriotes que permaneixien en el sud eren lliures de moure's cap al nord i que els 10.000 grec-xipriotes del nord podrien quedar-se amb plens drets de les minories o marxar. En realitat la majoria dels Grec-Xipriotes i Maronites del nord van marxar a causa de les persecucions sofertes. Les petites minories, tant al nord com en el sud, sobreviuen amb dificultat. La població grega al nord va disminuir de 2000 a menys de 500, la majoria d'ells majors. El mateix va passar amb els Maronites que van passar de 1000 a menys de 200. Les dues comunitats estan sotmeses a serioses restriccions de moviments i de drets civils. En el sud de l'illa queden aproximadament 100 turc-xipriotes, a vegades també subjectes a persecucions per part de la policia grec-xipriota.

- Desapareguts

En termes humanitaris la pitjor conseqüència dels fets del 1974 és la tragèdia de persones desaparegudes i dels seus familiars. En 1981 es crea un Comitè de Persones Desparegudes que actua sota els auspicis de Nacions Unides i està destinat a investigar aproximadament 1500 casos de grec-xipriotes i 500 de turc-xipriotes desapareguts. Està format per tres membres: un representant de les autoritats de la Republica de Xipre, un representant de la part Turc-xipriota i un representant del Secretari General de Nacions Unides. El Comitè s'ha trobat amb diverses dificultats al llarg de la seva funció i no ha aconseguit resoldre cap dels casos en qüestió. Les seves activitats es van suspendre el 1996 i les reunions van tornar a començar l'Agost de 2004. Des del 1996 la part Grec-Xipriota està desenvolupant les seves pròpies investigacions.

- Instal·lació de colons procedents de Turquia

Com a resultat de la partició de l'illa, el 18% de la població total es queda amb el 39% del territori, és a dir, la part fora del control de la República de Xipre. Entre 1975 i 1977, l'esmentat territori, òbviament poc poblat, va rebre una vasta onada d'immigració de població turca que va generar un canvi demogràfic notable a la regió. Segons l'informe del Consell d'Europa elaborat en 1992 per Alfons Cucó es tracta d'una immigració massiva que va arribar a composar més del 10% de la població turc-xipriota d'aquella època. Des d'aleshores hi ha un fluix menor però estable de població turca cap a l'illa. La majoria dels colons eren pagesos i pastors d’Anatòlia i també gent de negocis i militars jubilats de l'exèrcit Turc. S'especula que els colons es van instal·lar en pobles abandonats per grec-xipriotes. Especialment en aquests pobles els colons van mantenir les seves característiques socials, econòmiques i culturals originals i per tant van ser percebuts per la població turc-xipriota com a elements aliens. Les autoritats turc-xipriotes han estat elaborant diverses mesures i regulacions que permeten a l'esmentada població l'adquisició de nacionalitat turc-xipriota amb no més d'un any de residència a l'illa i del dret al vot. Es calcula que al nord de Xipre va haver un moviment migratori de 25.000 persones.

Les dues comunitats de l'illa reaccionen de manera diferent davant aquest fenomen. La comunitat grec-xipriota està profundament preocupada i acusa a l'administració turc-xipriota de desenvolupar polítiques de colonització als territoris sota el seu control. La comunitat turc-xipriota, que en la seva majoria al principi veia en aquesta població una injecció de mà d 'obra, passant els anys es queda confusa davant el numero creixent de gent de fora de l'illa i el paper polític que part d'ella desenvolupa.

També cal esmentar l'impacte demogràfic que té la presència de l'exèrcit Turc al nord de l'illa: 30.000 soldats turcs per a una població de 180.000 es tradueix en un soldat per cada sis habitants, xifra que ha de ser única a Europa.


1.3 Situació actual:

Malgrat els esforços desenvolupats sota els auspicis de Nacions Unides per donar una solució política a la qüestió xipriota, l'illa segueix dividida. No obstant això, la prohibició de travessar del nord al sud i viceversa es va aixecar el 23 d'Abril de 2003 i milers de grec-xipriotes i turc-xipriotes van aprofitar la possibilitat de visitar l'altra part encara que sense tenir la possibilitat de pernoctar.

La perspectiva d'ampliació de la Unió Europea ha generat noves expectatives sobre una possible reunificació de l'illa. El govern de la República de Xipre va sol·licitar el formar part de la Unió Europea el 3 de Juliol de 1990 i les negociacions d'adhesió van començar el 31 de març de 1998. La República de Xipre és l'únic estat reconegut per la comunitat internacional que pot representar l'illa i, segons el responsable de les negociacions, el Govern de la República de Xipre està negociant en nom dels residents del territori que està sota el seu control. La part turc-xipriota es va oposar fortament a la manera unilateral de la República de Xipre de començar negociacions amb la UE. En la mateixa línia Turquia va amenaçar amb l'annexió de la part nord de l'illa en cas d'adhesió de Xipre, fet que la UE va considerar contrari al dret internacional i va declarar que aquesta mesura dificultaria les negociacions d'adhesió de la pròpia Turquia en la Unió Europea.

El Consell d'Europa va indicar el Desembre de 1999 a Hèlsinki que una solució política a la qüestió xipriota no constituïa condició prèvia per a l'accés de Xipre a la UE. No obstant això, la reunificació de l'illa era molt desitjada i podria facilitar el procés d'adhesió. Les negociacions van finalitzar el desembre de 2002 i el 16 d'Abril de 2003 Xipre va signar a Atenes el tractat d'adhesió a la Unió Europea .

Durant el 2002 es van desenvolupar negociacions patrocinades per Nacions Unides per establir un pla de pau. Els esforços per aconseguir l'adhesió d'una illa unificada van fracassar davant el desacord dels caps de les dues comunitats. Posteriorment, un pla de pau revisat va ser proposat a referèndum simultani a les dues comunitats l 'Abril de 2004 com a última possibilitat d'aconseguir l'entrada d'una illa unificada en la Unió Europea.

La idea bàsica d'aquest pla, dirigit pel Secretari General de Nacions Unides Kofi Annan, era la reunificació de l'illa sota un sistema de cantons similar al suís. La comunitat Turca hauria de cedir un 10% de territoris a la comunitat grega i permetre el retorn de part dels refugiats grec-xipriotes del 1974. A més, el pla incloïa una desmilitarització a gran escala però permetia a Turquia el manteniment de la presència militar a l'illa de manera indefinida.

El pla va ser aprovat per un 65% de la comunitat Turc-Xipriota però la comunitat grega ho va rebutjar en la seva gran majoria. Com a resultat del rebuig al Pla- Annan, l'illa segueix dividida. A partir de l'1 de Maig de 2004, data d'adhesió de Xipre a la Unió, només els grecs-xipriotes tenen els beneficis i les responsabilitats de ser membres de la UE. La pertinença de la part turc-xipriota se suspèn malgrat el seu vot de “sí”, però la Unió Europea està considerant la possibilitat de mitigar les sancions imposades contra el règim del nord de l'illa.



2. Actors:
República de Xipre

Ministeri d'Afers Exteriors de la República de Xipre

República Turca del Xipre del Nord

República Hel·lènica – Ministeri d'Afers Exteriors

República de Turquia - Ministeri d'Afers Exteriors

Gran Bretanya - Ministeri d'Afers Exteriors

UNFICYP – Força de Nacions Unides per al Manteniment de la Pau a Xipre

Unió Europea – Ampliació : Relacions amb Xipre


3. Recursos:

Pàgina web de BBC NEWS sobre Xipre (en Anglès)

Articles de Le Monde Diplomatique sobre Xipre (en Francès)

Pàgina web d'Amnistia Internacional sobre els casos de persones desaparegudes a Xipre

Pàgina web de UNHCR sobre els casos de refugiats a Xipre

Mitjans de Comunicació de Xipre

Profund estudi sobre Xipre enfocat al tema dels refugiats i els desapareguts del Consell de Refugiats de Noruega

Pàgina web d'informació general sobre el conflicte de Xipre amb cronologia, historiografia i recursos.

Nacions Unides a Xipre

Pàgina web oficial del pla d'unificació proposat a referèndum simultani a les dues comunitats l'Abril de 2004 per Nacions Unides.


4. Dades del país:

Dades geogràfiques, socials, econòmiques, etc. de Xipre.

Informació política, geogràfica, històrica, econòmica, etc. de Xipre.

Informe sobre el desenvolupament humà de NNUU amb dades referents a Xipre.

Informació política sobre Xipre, amb informació de partits polítics, organitzacions, mass-media, etc.

 

5. Drets humans i refugiats:

Informes i notícies de Human Rights Watch

Informe ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als refugiats)


6. Mapa:

Mapa polític de Xipre.

Mapa de Le Monde Diplomatique on es veuen els moviments de la població turca i grega entre 1960 i 1999.

Mapa de la UNFICYP


Observatori Solidaritat UB
C/ Melcior de Palau, 140. 08014 Barcelona.
Tel 93 403 55 38. Fax 93 403 55 39.
e-mail: solidari@pangea.org.