Documento sin título

EL CONFLICTE DE LIBÈRIA



1. El conflicte:

El 1989, el Front Nacional Patriòtic (NPLF), dirigit per Charles Taylor, va llançar una ofensiva des de Costa d’Ívori i va prendre la capital (Monròvia). L'ONU va respondre amb la intervenció d'una força regional observadora d'alto-el-foc ( ECOMOG ), en un intent d'operació de manteniment de la pau a través d'una organització regional.
La combinació de repartir funcions entre NNUU, una sèrie d'acords regionals, i altres organitzacions locals, donaria com a resultat una lluita entre diferents personalitats i grups ètnics per fer-se amb el control dels recursos del país. A més, la suposada força de manteniment de la pau, l’ECOMOG, es convertiria amb el temps en una facció opositora dintre del conflicte.
D'aquesta manera, començaria a Libèria un conflicte que ha durat 14 anys i que ha deixat més de 150.000 morts i milers de desplaçats. Un conflicte que es basava en la mobilització per a fer-se amb el control de les matèries primeres del país, com la fusta, el cautxú o els diamants, i en una proliferació d'escamots que practicaven una guerra de tots contra tots.


1.2 Origen i evolució del conflicte:

Des de la seva independència en 1847, Libèria va gaudir d'una bona estabilitat durant més d'un segle gràcies al suport financer dels EEUU. No obstant això, a la dècada dels setanta, el país pateix una greu crisi deguda principalment a la caiguda dels preus de les matèries primeres sobre les quals el país sostenia la seva economia.
Aquesta situació serà aprofitada en 1980 per Samuel Doe, que donarà un cop d'estat i es farà amb el poder. Aquest, que pertany al grup ètnic dels Krahn, voldrà legitimar el seu govern celebrant eleccions de les quals sortirà vencedor, però serà acusat de frau per l'oposició ( ètnies Mano i Gio ) i començarà a reprimir-la fortament.
En 1989, el NPFL de Taylor llançarà una ofensiva contra Doe, i en menys d'un any es farà amb la pràctica totalitat del país i executarà a l'anterior president. Davant aquesta situació, l'ONU desplegarà una operació de manteniment de la pau amb l’ECOMOG, que començarà a compartir funcions amb organitzacions locals i amb diferents grups polítics del país, aconseguint mantenir certa estabilitat a Libèria.
No obstant això, de nou s'aguditza el conflicte quan en 1992, una tercera facció formada per simpatitzants de Doe entra en combat. Es tracta del Moviment Unit d'Alliberament de Libèria (ULIMO), que inicia una guerra d'escamots que ha durat fins els nostres dies.
L'esforç diplomàtic d’ECOWAS i de NNUU, durà a una verificació de desarmament en 1997 i a unes eleccions aquell mateix any en les quals sortirà elegit Charles Taylor.
Tot i això, la pau no arribaria encara a Libèria, ja que en 1999 es retiraria l’ECOMOG i naixeria el grup rebel Liberians Units per a la Reconciliació i la Democràcia (LURD), un grup guerriller opositor a Taylor que tindria el suport de Guinea. A més, també apareixeria el Moviment per a la Democràcia a Libèria ( MODEL ), altre grup rebel enfrontat al president.

1.3 Situació actual del conflicte:

Davant aquesta situació, el Consell de Seguretat de Nacions Unides decidirà crear una Oficina de Suport i Construcció de Pau a Libèria ( UNOL ), que va aconseguir arribar a un acord amb els grups rebels per a compartir el govern del país. Això sí, abans, i com a conseqüència de les pressions dels EEUU, les NNUU i la UE, Charles Taylor, acusat de crims de guerra per NNUU degut a la seva implicació en la guerra civil de Serra Lleona, dimitiria el 11 d'agost de 2003 i es refugiaria a Nigèria.
El 14 d'octubre es va crear un govern de transició a Libèria dirigit per Gyude Bryant, i que estava composat per membres de l'antic govern, dels grups rebels, i de l'oposició civil. La seva funció va ser fer treballar als diferents grups en comú per reconstruir el país i organitzar eleccions el 2004. Però abans de res, el primer gran desafiament al que s'enfrontava el nou govern era el d'aconseguir reintegrar en la societat civil a milers de joves que s'havien acostumat a fer de l'ús de les armes un estil de vida.

Finalment, les eleccions es van portar a terme en novembre de 2005 i va vèncer Ellen Johnson-Sirleaf, que s'ha convertit en la primera dona president del continent africà.


2. Actors:

Samuel Doe: Militar de l'Exèrcit de Libèria que el 12 d'abril de 1980 va donar un cop d'estat i es va fer amb el poder. En quant a la seva dictadura, aquesta va destacar per la sistemàtica violació dels drets humans i per la seva repressió contra les ètnies Mano i Gio. El 9 de setembre de 1990 seria capturat pels rebels del Front Nacional Patriòtic i, després de ser durament torturat, acabaria sent assassinat.

Charles Taylor: Líder del Front Nacional Patriòtic, Taylor va llançar en 1989 una ofensiva per a enderrocar el règim del dictador Samuel Doe. Un any més tard ja s'havia fet amb la major part del país i en 1997 es celebrarien unes eleccions que acabarien donant-li la victòria. Finalment, després de ser acusat de crims de guerra i d'incentivar conflictes regionals com el de Serra Lleona, el 11 d'agost de 2003 abandonaria el país per a refugiar-se a Nigèria.


Gyude Bryant: Amb diferència el contendent amb menys possibilitats per a fer-se amb el govern, finalment va ser l'elegit per al càrrec pels dos grups rebels del país per a guiar a Libèria cap a les eleccions de finals de 2005. Molt conegut al país, és un important home de negocis que ha estat relacionat amb la política des de sempre. A més, és un devot cristià i membre destacat de l'Església Episcopal, un factor important en un país que encapçala la llista de major nombre d'esglésies per habitant del món.


Liberians Units per a la Reconciliació i la Democràcia (LURD): Agrupació de diferents grups opositors contra el govern de Taylor que es van unir per a formar el LURD el 1999. El van crear amb el suport del govern de Guinea, i el suport tàcit de la Gran Bretanya i els EEUU. El seu objectiu era expulsar del poder a Taylor i construir una veritable democràcia a Libèria. El grup s'estructura entre una secció militar que va lluitar contra el govern, i una altra secció política que es dedica a restaurar la llei i l'ordre al país.
Informació sobre LURD


Moviment per la Democràcia a Libèria (MODEL): El MODEL va aparèixer a començaments de l'any 2003 com un grup armat dissident contra el govern de Charles Taylor. Les seves actuacions les va realitzar al sud-est del país atacant instal·lacions del govern per al transport de la fusta. El MODEL, encara que teòricament és un grup independent pel que fa al LURD, ha estat considerat per aquests com una força integrada, i han lluitat junts contra el govern.


ECOMOG: Forces de pacificació dels Països d'Àfrica Occidental. Es van desplegar en gran nombre a Libèria en 1990 després de l'ofensiva del Front Nacional Patriòtic de Taylor. En la seva majoria nigerians, l’ECOMOG va arribar a desplegar la xifra de 12.000 homes a Libèria. El seu rol ha creat controvèrsia en alguns moments degut al fet que s'ha acabat convertint en una facció dintre del conflicte en lloc de mantenir el seu status de força armada per al manteniment de la pau.
Pàgina web que analitza la creació i evolució de l’ECOMOG per part d'un oficial de l'Exèrcit nigerià. ( Anglès ).
Article de la BBC que descriu l’ECOMOG i analitza les seves principals missions.

Missió de Nacions Unides a Libèria (UNMIL):
La seva missió va consistir a donar suport a l’ECOMOG amb l'objectiu de consolidar l'alto-el-foc a Libèria. S'establiria al país africà el 1993 i ho faria fins 1997, any que passarà a denominar-se Oficina de Suport i Construcció de Pau a Libèria (UNOL) que romandrà fins el 2003. La UNMIL va suposar la primera vegada que una operació de manteniment de la pau de NNUU cooperava al costat d'altra operació establerta amb anterioritat per altra organització.

3. Recursos:
  • Pàgina periodística sobre els mitjans de comunicació que ofereix els principals links a revistes, diaris, ràdios i televisions de Libèria.


  • Excel·lent web de allafrica que ofereix notícies de Libèria. Gran quantitat d'arxius de notícies, a més d'una actualització constant dels últims esdeveniments del país.


  • Pàgina web que ofereix tota una sèrie de documents relacionats amb el conflicte de Libèria. Destaca per la seva gran quantitat de material i sobretot per la qualitat del mateix, ja que és una font molt important per a estudiar el conflicte liberià.


  • Excel·lent pàgina de Libèria que es converteix en imprescindible per a analitzar el conflicte liberià i per a estar al corrent de les últimes notícies del país. Proporciona links als mitjans de comunicació principals del país i de l'estranger, a associacions sobre Drets humans, un arxiu de tots els articles dels últims anys sobre el país, i informació directa sobre el conflicte.


  • Excepcional web que tracta exclusivament el conflicte de Libèria de forma molt profunda i rigorosa. Inclou informació sobre les missions dels EEUU, mapes sobre el conflicte, així com de totes les claus del mateix.


  • Pàgina web que ofereix el diari nord-americà “The Washington Post” sobre Libèria. En ella trobem informació general del país: política, economia, societat etc., i també totes les notícies relacionades que han aparegut en els últims anys al diari.


  • 4. Dades del país:
  • Pàgina web que ofereix dades geogràfiques i socials del país, a més d'un recorregut històric i informació sobre l'economia i les comunicacions de Libèria.

  • Informe sobre el desenvolupament humà de NNUU amb dades referents a Libèria.

  • Informació política sobre Libèria amb informació sobre partits polítics, organitzacions, mass-medias...
  •  

    5. Drets humans i refugiats:

    Informes i notícies de Human Rights Watch

    Informe ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als refugiats)



    6. Mapa:

  • Mapa general de Libèria de Nacions Unides.

  • Mapa de Libèria.
  •  
    Observatori Solidaritat UB
    C/ Melcior de Palau, 140. 08014 Barcelona.
    Tel 93 403 55 38. Fax 93 403 55 39.
    e-mail: solidari@pangea.org.