Documento sin título

EL CONFLICTE D’ACEH


1. El conflicte

El conflicte enfrontava l’exèrcit indonesi amb el grup guerriller Moviment d’Alliberament d’Aceh (Gerakan Aceh Merdeka, GAM), que es va fundar en 1976 i lluitava per la independència d’aquesta regió per instaurar una república islàmica i controlar els seus recursos naturals: Aceh és una regió rica en petroli i gas i garantitza el 17% dels ingressos del país, motiu pel qual el govern indonesi no es vol desprendre d’aquesta regió.

Després de pràcticament 30 anys de conflicte i diverses taules de negociacions fallides, no es veien clares vies de solució i ja havien mort més de 10.000 persones, però després de la tragèdia del terratrèmol del 26 de desembre de 2004 que produiria una sèrie de tsunamis que arrasarien la regió, es va començar a parlar d’aquest conflicte oblidat, i a l'agost de 2005 s'acabaria signant un acord de pau definitiu.

1.2 Origen i evolució del conflicte:


Tot i que la moderna República d’Indonèsia cobreix el territori de les antigues Índies Orientals holandeses del s.XVI, el control d’aquests sobre moltes zones de l’arxipièlag va ser molt breu. Per exemple, Bali no va ser conquerit fins el 1906, i Aceh, després de resistir durant trenta anys, ho seria a principis del s.XX. Tot i això van continuar resistint-se als holandesos que finalment es rendirien als japonesos en 1942 durant la II Guerra Mundial.

Aquest sentiment de separació respecte a la colonització de les altres regions va reforçar una tradició de diferent indentitat. A més, Aceh va ser una de les primeres regions en ser convertides a l’Islam ( des del s.XIII o fins i tot abans ), i el Regne d’Aceh tenia una llarga història de lligams comercials i culturals amb el món islàmic de l’Orient Pròxim i l’Índia.

Avui en dia, aquesta regió manté molts més vincles amb la cultura islàmica que altres regions d’Indonèsia.

A finals de 1940, la província d’Aceh va lluitar per la independència d’Indonèsia motivada per les promeses d’autonomia fetes pel líder independentista Ahmed Sukarno. No obstant això, després d’aconseguir-se l’objectiu en 1949, les gents d’Aceh no veurien complertes les seves expectatives i es revoltarien contra el govern de Djakarta.

Finalment, en 1959, el govern central otorgava a Aceh l’estatus de “regió especial” i l’autonomia a nivell religiós i d’educació, fet que va portar la calma a la regió durant molts anys.

Tot i això, els problemes van tornar a aparèixer quan Suharto puja al poder en 1967 i comença una centralització des de Djakarta. I encara es complicarà més la situació quan es descobriran grans recursos de petroli al nord d’Aceh que serà explotat pel govern indonesi sense que els ingressos repercuteixin en la població d’Aceh.

Aquest sentiment farà que en 1976 es crei el Moviment d’Alliberament d’Aceh (GAM). Aquest grup va ser fundat per Hasan M. Di Tiro, un membre de l’antiga aristocràcia d’Aceh, i durant molts anys no va tenir cap pes ni polític ni militar. No obstant això, les accions repressives de l’exèrcit indonesi van fer que el GAM guanyès adeptes i partidaris, i cap el 1989 resorgeix amb campanyes contra instal.lacions de la policia, l’exèrcit i el govern.

Suharto va respondre amb una gran ofensiva militar i Aceh es va declarar “Zona d’Operacions Militar” amb el que els abusos dels drets humans i els morts es van multiplicar.

Ja en 1998, amb la caiguda de Suharto i l’arribada de la democràcia, es va donar un apropament del govern central cap a postures de diàleg amb el GAM amb l’objectiu de trobar una solució al conflicte. Així, el President Abdurrahman Wahid va portar a terme dues iniciatives destacades: la primera va ser la “pausa humanitària” (2000), que consistia en un alt-el-foc per trencar el cicle de la violència i per subministrar ajuda humanitària; i la segona iniciativa consistia en una “autonomia especial” (2001) per a la regió que permetia incloure certs elements de la xària, rebre més diners procedents del petroli i el gas, i eleccions directes per escollir el governador de la província.

Malauradament, la “pausa humanitaria” va ser utlitzada tant per l’exèrcit com pel GAM per reorganitzar-se i rearmar-se, i “l’autonomia especial” només va produir petits canvis que no eren suficients per a la població d’Aceh.

1.3 Situació actual del conflicte:


Tot i aquest fracàs, el 9 de desembre de 2002 es va signar un alt-el-foc a Ginebra entre el govern d’Indonèsia i el GAM: s’establien “zones de pau” on el GAM havia d’entregar les armes, 150 monitors supervisarien l’acord i es revisaria l’autonomia de la regió.

De totes maneres, els enfrontaments van continuar, i tant els uns com els altres s’acusaven de no respectar l’alt-el-foc. Finalment, i tot i els esforços internacionals per posar fi al conflicte, les negociacions es van trencar i l’exèrcit indonesi llençaria una forta operació contra el GAM.

Entre les raons que expliquen aquest fracàs de les negociacions es troba el desig de l’exèrcit de mantenir el seu poder i la seva influència. Des de la caiguda de Suharto, l’exèrcit ha perdut cada vegada més poder: ha deixat de tenir representació al parlament, ha perdut la seva influència tant a les administracions civils com al govern, i ha vist com es donava una separació entre exèrcit i policia, cos que dominava fins el 1998. Per contra, un estat d’emergència a Aceh li dóna tot el poder i li serveix per demostrar la seva força.

I una altra raó per al fracàs de les negociacions va ser la demanda de independència del GAM en lloc de l’autonomia que ofereix el govern indonesi degut a la importància dels recursos de gas i petroli de la regió que Indonèsia no es pot permetre el luxe de perdre.

Després del terratrèmol del 26 de desembre, el govern indonesi i el GAM van declarar un alt-el-foc i varen establir una taula de negociacions per arribar a la pau. De totes maneres, la notícia no va ser molt esperançadora perquè al mateix temps que es parlava d’alt-el-foc i pau, l’exèrcit aprofitava per desplegar milers de soldats a Aceh i per matar centenars de rebels.

No obstant això, a l’agost de 2005 el govern indonesi i el GAM signen finalment un acord de pau i en desembre els soldats del govern abandonen la regió després del lliurament de les armes per part del GAM, establint una autonomia especial per a la regió i posant punt i final a aquest conflicte que va causar la mort de 15.000 persones.



2. Actors:

Govern d’Indonèsia

Forces Armades d’Indonèsia

Moviment per a l’Alliberament d’Aceh (GAM)

Mohamed Suharto


3. Recursos

Reliefweb

Incore

Le Monde Diplomatique

BBC

Washington Post

Mitjans de comunicació d’Indonèsia

Notícies d’Aceh

 

4. Dades del país:

Informació política, geogràfica, històrica, econòmica, etc. d’Indonèsia

Dades geogràfiques, socials, econòmiques, etc. d’Indonèsia

Informe sobre el desenvolupament humà de NNUU amb dades referents a Indonèsia

Political Resources

 

5. Drets humans i refugiats:

Informes i notícies de Human Rights Watch

Informe ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als refugiats)


6. Mapa

Mapa polític d'Aceh

Mapa polític d’Indonèsia de NNUU


Observatori Solidaritat UB
C/ Melcior de Palau, 140. 08014 Barcelona.
Tel 93 403 55 38. Fax 93 403 55 39.
e-mail: solidari@pangea.org.