Documento sin título

EL CONFLICTE DE AZERBAIDJAN

 

1. El conflicte

El conflicte es basa en la disputa territorial entre Armènia i Azerbaidjan sobre l’enclavament de l’Alt Nagorno Karabaj, una regió armènia a territori àzeri, i poblat majoritàriament per armenis.

La guerra va esclatar de forma violenta el 1990 i durarà fins el 1994, quan s’estableix un alto-el-foc entre els grups armats i s’inicien tota una sèrie de negociacions que duren fins els nostres dies.

El resultat d’aquesta disputa ha estat de 30.000 morts, un 20% del territori àzeri ocupat per Armènia, i uns 800.000 refugiats i desplaçats interns.

1.2 Origen i evolució del conflicte:

Les relacions entre armenis i àzeris s’han caracteritzat a l’últim segle pels enfrontaments i massacres entre els dos pobles. És per aquesta raó que, en un intent d’apaivagar les tensions interètniques, Moscú decidirà el 1920 incorporar la regió de l’Alt Nagorno Karabaj, una regió que amb anterioritat pertenyia a Armènia, a Azerbaidjan, i tres anys després li otorgarà l’autonomia.

D’aquesta manera, i tot i que els enfrontaments continuen, s’aconsegueix una relativa calma a la regió que posava fre a les matances realitzades a començaments del segle XX. No obstant això, el conflicte començarà a preparar-se per al seu esclat quan, a finals de 1989, l’Alt Nagorno Karabaj proclami la seva independència d´Azerbaidjan.

A aquesta acció respondrà Armènia aprovant la reunificació de la regió, fent que Azerbaidjan els acusi d’interferència en els seus afers interns.

Així, el 1990, un cop Armènia i Azerbaidjan han aconseguit les seves respectives independències de la URSS, comença una veritable guerra que no finalitzarà fins el 1994 quan, sota pressions de Rusia i els EEUU, s’arrivi a un alto-el-foc de les guerrilles, i s’obrin negociacions de pau que duren fins els nostres dies.

1.3 Situació actual del conflicte:

L’Azerbaidjan és un país clau en relació al suministrament de gas i petroli internacional que a principis del s.XX proporcionava pràcticament la meitat del petroli mundial. Així, no va ser casualitat que durant la guerra de 1990 a 1994, molts governs occidentals estiguessin pressionant per a la consecució de la pau (estabilitat) a la zona, ja que hi ha molts diners invertits al país.

Per exemple, el 1994, Azerbaidjan va signar un contracte de 7,4 bilions de dòlars amb una corporació occidental liderada per British Petrolium que expirarà el 2024.

Actualment, Azerbaidjan és un país en el que els dos darrers presidents (pare i fill), no es caracteritzen per respectar els drets humans ni la llibertat de premsa. A més, les darreres eleccions presidencials d´octubre de 2003, han estat calificades per l’OSCE de no ser completament democràtiques, i de la utilització per part del president actual, de la violència i la intimidació.

Tot i això, la paraula clau per als inversors en el país és la d’estabilitat, i sembla que Ilham Aliyev, de la mateixa manera que ho va fer el seu pare ( Heydar Aliyev), aconsegueix aportar al país.

Un altre factor important va ser l’Onze de Setembre, ja que Aliyev va donar suport als EEUU, a més de cedir l’espai aeri d’Azerbaidjan a les tropes norteamericanes, i així aconseguí que aquests li retiressin les sancions imposades des de 1992.

En quant al conflicte, l’acord d’alto-el-foc assolit el 8 de maig de 1994, va aconseguir interrompre el vessament de sang i donar pas a unes negociacions que, tot i els intents de mediació de l´ONU i l´OSCE des de 1992, no han aconseguit una pau completa per a la regió.

Serà cap el 2000 quan, després d’una sèrie de trobades entre les dues parts sense mitjancers internacionals, sembla que el conflicte pot trobar una solució, malgrat que els interessos nacionals i l’opinió pública de cada país estiguin contra la finalització del conflicte.

Artícle relacionat amb el conflicte:
(per Cati Jerez)

La caiguda de la URSS. El naixement dels països –tan. Inestabilitats i interessos en la zona

En la zona del Caspi i del mar d’Aral, la caiguda de l'imperi soviètic va donar lloc al naixement de noves repúbliques: Kazajastan, Kirguizistan, Tadjikistan, Uzbequistan, Turkmenistan, l'Azerbaidjan, Armènia i Geòrgia.

¿Quina és la importància d'aquestes repúbliques?

Amb la caiguda de l'imperi soviètic i la formació de noves repúbliques -amb interessos diferents i mandataris lluny de complir les exigències de les democràcies occidentals- s'inicia un fenomen de “redescobriment” de les reserves naturals de petroli i gas natural existents en la zona.

D'aquesta forma, a inicis de la dècada dels 90, comencen a evidenciar-se interessos polítics i geo-estratègics que es materialitzen principalment en discussions i projectes relatius a la millor ruta i millor medi de transport (carretera, ferrocarril, vaixell, oleoductes, etc) per a exportar les reserves d'hidrocarburs de la zona, que segons les prospeccions portades a terme, són les més grans del món.

D'aquesta forma, companyies europees, nord-americanes, etc., comencen a sentir-se atretes per l’Àsia Central, el Caspi i el Caucas davant l'evident pèrdua de terreny del monopoli soviètic que fins aquest moment havia controlat tant la producció o comercialització del petroli com el manteniment i construcció d'oleoductes i gaseoductes.

No obstant això, les problemàtiques a les quals les inversions europees, turques, nord-americanes, japoneses o saudites, entre d’altres, s'enfronten són: La conflictivitat: derivada de les fronteres resultants del procés d'independència que implica una distribució tant ètnica com de recursos naturals que no satisfà als països de la zona. Així mateix, es necessari recordar la situació de violació dels drets humans que preval en la zona, especialment a Uzbekistan, Tadjikistan i Azerbaidjan, on es reprimeixen a les organitzacions que suposin un cert perill per a les elits governants.

Existència de situacions d'inseguretat tant jurídica com física. Això, especialment la inseguretat física, fa perillar les inversions ja que atacs o boicots als oleoductes o gaseoductes podrien significar la pèrdua de milions d'euros. Així mateix, la protecció requerida per aquestes infraestructures, en cas d'una situació d'inseguretat, implicaria també forts costos per a les empreses inversores. Això s'uneix a la no existència de processos de democratització que impliquin un joc democràtic que permeti l'alternança política, la limitació de la corrupció o la distribució desigual de recursos, etc.

¿Com afecten els conflictes o la inestabilitat política de la zona al transport i comerç d'hidrocarburs? Com exemple, es pot dir que les principals rutes de transport de cru i gas del Caucas han estat gairebé o completament inoperatives per les lluites en Abkazia (territori que està adscrit a Geòrgia) i pel conflicte a Txetxènia i Dagestan (en aquests dos últims, els mitjans de comunicació van ressaltar la presència d'escamots musulmans, encara que la presència de projectes traçats per Rússia per al pas dels oleoductes és molt important). Armènia també va estar tancada pels dos costats (des de l’ àzeri i el turc), i l'enllaç d’Azerbaidjan/Turquia es feia impracticable com resultat de les lluites a Nagorno-Karabaj. A l’Àsia, ja s'ha explicat la conflictivitat existent, a la que cal afegir, el conflicte permanent que enfronta a Pakistan i l'Índia per la regió de Caixmir i la inestabilitat resultant de la situació d’Afganistan.

Com es pot apreciar la inestabilitat de la zona és un element a tenir molt en compte, i també explica l'existència de projectes alternatius per a la conducció dels hidrocarburs. D'aquesta forma, davant l'interès de companyies europees i nord-americanes, Rússia tracta de competir amb els nous interessos, primer amb un acord amb l'Azerbaidjan el 1997 per a reobrir l'oleoducte Baku-Novorossisyk i per un altre realitzant projectes de conducció de cru com el projecte Nord Kazajastan-Novorossisyk o propostes de construcció d'oleoductes i gaseoductes amb destinació a Europa. A aquests projectes, també se'ls uneixen les propostes d'Iran i Turquia. Respecte a aquestes propostes, la iraniana és la que automàticament descarten els Estats Units ja que consideren que és un mecanisme d'extensió de la influència d'aquesta república islàmica xiíta.

La proposta russa, implicaria un rellançament de la ex-super potència, qüestió que no sembla agradar a Washington. Actualment, existeix una proposta russa de conduir el petroli del Caspi, en concret, de Kazajastan a occident a través de Rússia. Aquest oleoducte podria transportar 67 milions de tones anuals. El Consorci que proposa aquesta obra faraónica està liderat per l'empresa nord-americana Chevron encara que en ell participen empreses estatals de Kazajastan, Rússia i Oman.

Segons el ex primer ministre de Kazajastan aquesta obra podria ser el primer pas per a portar a terme un acord comercial entre Rússia, Kazajastan, l'Azerbaidjan, Turkmenistan i els països del Mar del Nord per a crear una alternativa a l’OPEP. La impossibilitat dels diferents estats (Rússia, Iran o Turquia) de resoldre els nous problemes que sorgeixen amb els nous estats independents va ser un factor que va poder determinar la implicació directa dels Estats Units en el Caucas i Àsia Central. Estats Units, en aquest sentit, actuava com baluard de la seguretat en la zona (restant poder a Rússia) i servia de suport per a les nombroses empreses que buscaven oportunitats de negoci amb el petroli i el gas. A més, Estats Units veia en la zona una carta a jugar en cas que el petroli del Golf Pèrsic es veiés amenaçat.

Altra modalitat d'intervenció en la zona són les ajudes que diverses agències de cooperació han dirigit tant cap a l'Azerbaidjan com a les altres repúbliques caucàsiques i que provenen tant de la Unió Europea (EuropeAid) com de la nord-americana USAid.



2. Actors:

Heydar Aliyev. Aquest antic membre de la KGB soviètica, va ser nomenat president el 1993 en un referèndum més que sospitós i ha exercit la presidència d’Azerbaidjan fins el 2003 quan va cedir-la al seu fill. El seu govern s’ha caracteritzat per la corrupció i la repressió contra l’oposició política.

Ilham Aliyev. Fill de l’anterior president, Heydar Aliyev, va ser nomenat president a les eleccions d’octubre de 2003. Aquestes eleccions van ser molt criticades per observadors occidentals ja que Aliyev va ser acusat d’utilitzar la violència i la intimidació. A més, la seva obtenció de la presidència va suposar una successió hereditària ja que, tan sols dues setmanes abans de les eleccions, el seu pare, que era president del país, es va retirar d’aquestes i el va presentar com el seu successor.

Alt Nagorno Karabaj. Aquesta regió situada a Azerbaidjan i de majoria armènia, va declarar la seva independència a finals del 1989, detonant que va significar l’esclat de la guerra el 1990. Històricament, l’Alt Nagorno Karabaj pertenyia a Armènia, però el 1920 va ser incorporat a l’Azerbaidjan per ordre de Moscú en un intent d’apaivagar les tensions interètniques a la zona.

ONU. Nacions unides ha estat un actor important al conflicte des de sempre. Primer degut als seus esforços per a arribar a l’alto-el-foc, amb les posteriors negociacions de pau; i després per la seva tasca de protecció dels més de 800.000 refugiats i desplaçats que aquest conflicte ha ocasionat.

OSCE. L’OSCE també ha tingut una participació molt activa per a arribar a aconseguir la pau. A més del seus esforços per a establir les negociacions entre les faccions, actualment intenta pressionar al govern d’Azerbaidjan per a instaurar un sistema democràtic transparent i legal. Com a última actuació destacada, tenim la missió d’observació que va fer durant les eleccions d’octubre de 2003 que van donar la presidència del país a Ilham Aliyev.


3. Recursos:

Fitxa de la “BBC” sobre l’Azerbaidjan que dóna una informació molt actualitzada del país i de l’evolució del conflicte amb Armènia. A més, ens proporciona links amb els principals diaris, ràdios i televisions àzeris.

Profund estudi sobre l’Azerbaidjan que aborda un recorregut complet per a analitzar el país i per a comprendre la seva situació actual, així com els orígens del conflicte. Del mateix, destaquen les anàlisis sobre la Història i l'Economia del país.

Dossier del diari “The Washington Post” sobre l’Azerbaidjan. A més de totes les notícies relacionades amb el país, també podem trobar articles, informes, i links.

Aquesta és la web més àmplia que ofereix informació sobre l’Azerbaidjan. Tot i així, la informació que proporciona és bàsicament de caràcter cultural: música, art, literatura, etc.

Pàgina web que t’ofereix recursos per a analitzar l’Azerbaidjan. Es basa principalment en proporcionar links de les fonts d’informació més importants sobre cada aspecte del país.

Imprescindible web per a estar al corrent de l’actualitat a l’Azerbaidjan, ja que, a més de ser actualitzada constantment, ofereix una gran informació dividida en sectors, i una molt àmplia llista de links.


4. Dades del país:

Pàgina web que aporta informació bàsica sobre l’Azerbaidjan: geografia, societat, economia, comunicacions, govern, etc.

Informe sobre el desenvolupament humà de NNUU amb dades referents a l’Azerbaidjan.

Informació política sobre l’Azerbaidjan amb informació de partits polítics, organitzacions, mass-medias...


5. Drets humans i refugiats:

Informes i notícies de Human Rights Watch

Informe ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als refugiats)


6 . Mapa:

Mapa general d’Azerbaidjan.

Mapa de la regió del Caucas que ofereix molta informació de la zona.


Observatori Solidaritat UB
C/ Melcior de Palau, 140. 08014 Barcelona.
Tel 93 403 55 38. Fax 93 403 55 39.
e-mail: solidari@pangea.org.