Documento sin título

EL CONFLICTE D'ANGOLA


1. El conflicte

El conflicte d’Angola va enfrontar els dos principals partits polítics del país, el Moviment Popular per a l’Alliberació d’Angola ( MPLA ), avui en dia el partit del poder, i la Unió Nacional per a la Independència Total d’Angola (UNITA).

Aquests provenen dels moviments d’alliberament de la que era antiga colònia portuguesa, i es trobaran amb un buit de poder quan es dóna la Revolució dels Clavells a Portugal. Així, el conflicte neix com a conseqüència de la lluita per fer-se amb el poder del país, però també hem de deixar clar que darrera totes aquestes aspiracions tenim la lluita per apropiar-se de les reserves de petroli ( Angola s’ha convertit en el segon productor africà de petroli ), i de les reserves de diamants, situades al nord del país ( un nord controlat per la UNITA ).

Com a resultat de tot això, Angola es va dividir en dos, amb milers de desplaçats, centenars de milers d’assassinats, i la majoria de les ciutats bombardejades i plenes de mines antipersones.

1.2 Origen i evolució del conflicte:

El 25 d’abril de 1974 es dóna l’anomenada Revolució dels Clavells a Portugal que precipitarà la caiguda del govern de Marcelo Caetano. Aquest fet farà que es doni un buit de poder a la metròpoli que els moviments d’alliberament de la colònia d’Angola voldran aprofitar. Com a conseqüència d’aquest fet, la crisi a Angola adquirirà una dimensió internacional quan passi a formar part del conflicte de la Guerra Freda ( Glossari observatori ).

Els EEUU no intervendran de forma molt clara degut als seus problemes amb el conflicte del Vietnam, però qui sí que ho farà serà el bloc soviètic, amb la participació directa de Cuba.

En 1975, els principals moviments d’alliberament, MPLA, UNITA, Front Nacional d’Alliberació d’Angola (FNLA), amb les seves respectives influències, signaran els Acords d’Alvor per a formar un govern provisional amb participació de tots ells i celebrar eleccions a finals del mateix any.

No obstant això, les preferències de l’Alt Comissionat de Portugal pel MPLA, fan que l’UNITA es comenci a militaritzar i a rebre armament de Sud-Àfrica, fet al que respon el bloc soviètic enviant armes i tècnics cubans.

Poc a poc, el conflicte comença a gestar-se, i esclatarà definitivament quan el 10 de novembre de 1975, l’Alt Comissionat portuguès va traspassar oficialment les funcions de govern al MPLA que, des de Luanda, va proclamar al dia següent la independència. Per la seva banda, el FNLA i la UNITA faran el mateix a les zones que controlen i es dividirà el país per a començar la guerra civil.

Si al començament parlem d’una guerra entre el MPLA amb el suport de Cuba contra la UNITA i el FNLA amb el suport de sud-Àfrica, ràpidament aquests últims es quedaran sense suport sud-africà quan els països occidentals els obliguin a deixar de participar en aquesta guerra. D’aquesta manera, la UNITA passarà a practicar una tàctica de guerrilles contra objectius militars i de comunicacions cubans.

Sense l’ajut sud-africà, amb la desaparició del FNLA i amb una UNITA molt debilitada, els estats africans i l’Organització d’Unitat Africana (OUA), reconeixeran el MPLA com el govern legítim d’Angola. Tot i això, els EEUU no ho faran i es dedicaran a subministrar armament a la UNITA, mentre que la URSS ho farà al govern d’Angola.

1.3 Situació actual del conflicte:

A la dècada dels 90 es donen una sèrie d’acords d’alto-el-foc fomentats per NNUU: UNAVEM I, UNAVEM II i UNAVEM III i el Protocol de Lusaka (anglès ), signat el novembre de 1994.
Malgrat els esforços, la guerra torna a començar en 1999 degut a la negativa del líder de la UNITA, Jonas Savimbi, a cedir el control de les regions que controlava i que eren molt riques en diamants.

Finalment, i amb l’assassinat del líder de la UNITA, es signa un acord d’alto-el-foc en abril de 2002 entre el president angoleny, Eduardo Dos Santos, i el nou líder del moviment UNITA, el general Paulo Lukamba “Gato”.

El Juny de 2003 la UNITA, ja com a partit polític, escull Isaias Samakuva com el seu nou líder, però no obstant això, encara seran necessaris molts esforços per democratitzar el país després de les inèrcies que comporta un conflicte que ha devastat Angola durant 27 anys.

2. Actors:

Moviment Popular per a l’Alliberació d’Angola ( MPLA ): Actualment és el partit al poder a Angola. Va ser fundat en 1956 com a moviment d’alliberació d’Angola quan aquesta era una colònia portuguesa. Era un partit d’orientació marxista que començaria les seves operacions armades contra els portuguesos a partir de 1963 i que va governar el país des de que el 1975, l’Alt Comissionat de Portugal li va traspassar les funcions de govern. Ja cap a començaments de 1990 abandonarà les seves orientacions marxistes.

Unió Nacional per a la Independència Total d’Angola ( UNITA ): Aquest partit va ser creat pel seu líder, Jonas Sivimbi, en 1966, com a resultat d’una escissió del Front Nacional d’Alliberament d’Angola (FNLA). En el moment de la independència del país, la UNITA declararà la independència de les zones que controla i esclatarà la guerra civil. En un principi amb el suport de sudàfrica, posteriorment es quedarà sola i haurà de practicar una guerra de guerrilles que podran pagar gràcies al control de zones de diamants i al subministrament d’armes procedents dels EEUU: La UNITA signarà un acord de pau en 2002 quan el seu líder històric hagi estat assassinat i substituit per Paulo Lukamba.

União Nacional para a Independência Total de Angola (UNITA)


Jonas Savimbi: Va ser el líder de la UNITA des de la seva fundació en 1966, fins el 2002 quan va ser assassinat. Al començament es declararà anticomunista en un intent d’aconseguir el suport dels EEUU, però no serà fins 1981, amb l’arribada al poder de Ronald Reagan, que Savimbi viatjarà als EEUU i la UNITA serà reconeguda com a organització política i alternativa de poder. Inmers en una dinàmica de guerra sense cap viabilitat de victòria, va rebutjar una amnistia del govern d’Angola de 2000 que va significar la seva fi tant per a la diplomàcia internacional, com per al govern angolès que va començar una “caça” de la seva persona i que finalment va triomfar quan, al febrer de 2002, va ser abatut per l’exèrcit.


Eduardo Dos Santos: Actualment el president d’Angola, va fer-se amb el poder el 1979 amb la mort de l’anterior president del país, Agostinho Neto. Des del començament del seu mandat ha destacat pels seus esforços per a la consecució de la pau a Angola i va aconseguir la retirada de les tropes sudafricanes i cubanes del país. A més, ha engegat la transició cap a una economia de mercat i el multipartidisme, tot i que l’oposició al país no està en igualtat de condicions.

URSS, Cuba, EEUU y Suráfrica: Aquests països van formar part, de forma molt destacada, del conflicte a Angola. Aquest conflicte es va incloure en la coneguda Guerra Freda. Així, tant la URSS com els EEUU, no van parar de subministrar armament als seus respectius partits, és a dir, el MPLA i la UNITA respectivament.
En quant a Cuba i Suràfrica, aquests van arribar fins i tot a enviar soldats, destacant uns 25.000 soldats cubans a Angola, però finalment signaran uns acords pels quals abandonaran el país.
No obstant això, ni els EEUU ni la URSS deixaran d’enviar armes i perpetuar el conflicte a Angola fins la fi de la guerra freda.


3. Recursos:

Pàgina web de INCORE que proporciona tota una sèrie de texts d’acords de pau del conflicte d’Angola.

Pàgina web que ofereix tota una sèrie de documents relacionats amb el conflicte d’Angola. Destaca per la seva gran quantitat de material i sobretot per la qualitat del mateix, ja que és una font molt important per a estudiar aquest conflicte.

Excel·lent web de allafrica que ofereix notícies d’Angola. Gran quantitat d'arxius de notícies, a més d'una actualització constant dels últims esdeveniments del país.

Fitxa de la “BBC” sobre Angola que dóna una informació molt actualitzada del país i de l’evolució del conflicte. A més, ens proporciona links amb els principals diaris, ràdios i televisions.

Pàgina web que ofereix el diari nord-americà “The Washington Post” sobre Angola. En ella trobem informació general del país: política, economia, societat etc., i també totes les notícies relacionades que han aparegut en els últims anys al diari.

Reportatge especial de la “BBC” sobre el conflicte d’Angola. És molt interessant a més de complet, i destaquen links amb el govern d’Angola i les Nacions Unides.

Web africana que ofereix notícies, anàlisis i documents sobre Angola
. Destaquen els articles i anàlisis sobre la situació del país i sobre el conflicte.



4. Dades del país:

Molt completa web que aporta dades sobre Angola. Destaquen aspectes de turisme al país i una gran varietat de fotografies.

Pàgina web que consisteix en una fitxa amb dades geogràfiques, socials i econòmiques d’Angola. És una fitxa molt pràctica tot i que és molt limitada.

Excel.lent pàgina web que ofereix dades d’Angola de forma molt completa. A més de tota la informació sobre geografia, societat i economia, podem trobar mapes, l’himne nacional, Història del país, aspectes polítics i diferents links. És una pàgina imprescindible per a buscar dades sobre el país.

Informe sobre el desenvolupament humà de NNUU amb dades referents a Angola.

Informació política sobre Angola amb informació sobre partits polítics, organitzacions, mass-medias...


5. Drets humans i refugiats:

Informes i notícies de Human Rights Watch

Informe ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als refugiats)


6 . Mapes:

Mapa general d’Angola de NNUU.

Mapa general d’Angola.

 

 
Observatori Solidaritat UB
C/ Melcior de Palau, 140. 08014 Barcelona.
Tel 93 403 55 38. Fax 93 403 55 39.
e-mail: solidari@pangea.org.