Documento sin título

Eleccions a l’Iraq: 15 Desembre 2005.


El 15 de desembre de 2005 es van celebrar a l’Iraq eleccions per formar una nova Assemblea Nacional que reemplaçarà el govern de transició escollit al gener del mateix any. Aquestes són les primeres eleccions que serviran per optar a un govern estable per a quatre anys des de la caiguda de Saddam, com a conseqüència de la invasió liderada pels EEUU en 2003.

Aquesta Assemblea, composada per 275 escons (un 25% dels quals han d’estar reservats per les dones) dividits entre les 18 províncies que configuren l’Iraq, serà l’encarregada d’escollir un president i dos vice-presidents que seran els responsables de nomenar un primer ministre y altres càrrecs ministerials.

Dels 15.000.000 d’iraquians i iraquianes registrats per votar, uns 11.000.000 van exercir el seu dret, el que es tradueix en un 70% de participació, superant així el 58% del gener (Assemblea Nacional de transició) i el 63% de l’octubre (referèndum sobre l’esborrany de la Constitució).

En gran mesura, aquest augment de la participació va ser degut a la decisió de la comunitat sunnita de no boicotejar les eleccions com sí havia fet fins al moment amb les dues dates electorals anteriors. Fins i tot els grups insurgents sunnites van recomanar exercir el dret al vot per evitar l’acumulació de poder en mans de xiïtes i kurds.

Els observadors internacionals que es van acreditar per a aquesta votació (uns 70.000), van manifestar que, de manera general, les eleccions van complir amb els estàndards de legalitat exigibles.

 

*Resultats electorals 15 desembre 2005:

Aliança Unida Iraquiana 128 escons
Aliança kurda 53
Front per al consens iraquià 44
Llista Nacional Iraquiana 25
Front iraquià pel diàleg nacional 11
Altres partits 14

 

* Més informació:

Comissió Electoral Independent d’Iraq

Informació sobre les eleccions en Iraq


Panorama de grups polítics:


1- ALIANÇA UNIDA IRAQUIANA (Primer grup Xiïta)

Coalició de 20 grups dominada pel Partit Islàmic Daawa (Ibrahim Jafari) i pel Consell Suprem per la Revolució Islàmica a l’Iraq (Abdelaziz Hakim).

Objectius: Unitat nacional, aplicació de la nova Constitució, acabar amb la presència dels EEUU, despolitització de les institucions de govern i formació de governs regionals.

* L’aiatol.là Sistani, el clergue més reverenciat del país, no va donar el seu suport explícit.


2- ALIANÇA KURDA (Primer grup Kurd)

Conformat bàsicament pel Partit Democràtic Kurd (Massoud Barzani) i la Unió Patriòtica del Kurdistan (Jalal Talabani).

Objectius: Avançar en els interessos kurds al parlament iraquí. A més, exigeixen llibertat, democràcia, i guanys polítics i constitucionals pels iraquians i les iraquianes.


3- LLISTA NACIONAL IRAQUIANA

Aliança laica entre sunnites i xiïtes (Iyad Allawi).

Objectius: Representar tot l’Iraq i no només un partit. Construir un país democràtic, laic i modern.


4- LLISTA DEL CONGRÉS NACIONAL IRAQUIÀ

Objectius: Govern democràtic, plural i federal (Ahmed Chalabi).


5- FRONT PER AL CONSENS IRAQUIÀ (Primer grup Sunnita)

Tres partits sunnites el conformen:

- Partit islàmic iraquià
- Consell General per al poble d’Iraq
- Consell Nacional de Diàleg Iraquià

El Front va cridar a votar i va rebutjar el boicot amb la intenció d’augmentar la representació sunnita en la nova Assemblea Nacional.

Objectius: Posar fi a la ocupació, esperonar la identitat nacional i revisar la Constitució. També revocar les lleis a propòsit de la Baasificació i la dissolució de les FFAA del país.

6- FRONT IRAQUIÀ PEL DIÀLEG NACIONAL

No recolza el Front perquè un dels seus membres (Partit Islàmic Iraquí) va donar suport a la Constitució que la resta de sunnites va rebutjar.

Objectius: Finalitzar amb l’ocupació i reconstruir les institucions nacionals de govern.


Claus per entendre les eleccions:


- El 80% de la població de l'Iraq són àrabs i el 15% kurds.

- El 97% de la població de l'Iraq són musulmans.

- De tots els musulmans de l'Iraq, el 65% són xiïtes i el 35% sunnites.

- Depenent de si són kurds, xiïtes o sunnites, es concentren en unes regions o unes altres del país: el Nord per als Kurds, el Sud per als xiïtes i cert equilibri entre xiïtes i sunnites a les províncies de l'interior.

- D'aquesta manera, els kurds han aconseguit la victòria electoral al nord, i els xiïtes s'han fet amb la majoria dels vots (no la majoria absoluta), fet que deixa a la comunitat sunnita sense poder quan era ella la que tenia el control del país durant la dictadura de Saddam Hussain.

Diferències entre sunnites i xiïtes: Les branques de l'islam:

Com en d'altres religions, dins l'Islam es reconeixen diferents corrents. Les principals branques són la sunní i la xií, que sorgiren molt tempranament arran els conflictes sobre la successió del profeta després de la seva mort en l'any 632. Per als sunnís, els successors havien de ser els més capaços, "els quatre califes ben orientats" que havien rebut les ensenyances del profeta recollides en la Sunna (Abu Bakr, Umar, Uzman i Ali), mentre que per als xiís l'únic legítim successor és Ali, cosí i gendre del profeta, donada la seva consaguinitat amb aquest.


Les seves diferències han arribat fins a l'actualitat i es centren sobretot en els procediments d'interpretació dels textos sagrats.


• Islam sunní
Es regeix per les interpretacions que els ulemes fan de les fonts sagrades de l'Islam (l'Alcorà i la Sunna), a partir d'un estudi aprofundit d'aquestes i el seu coneixement del hadit (costum).


• Islam xií
Atorga molta importància als coneixements transmesos oralment entre algunes persones escollides, els mol•làs, figura d'autoritat religiosa mitjancera entre la persona i Déu, la paraula dels quals preval per damunt de qualsevol altra lectura de les fonts sagrades. Entre els mol•làs, alguns detenten una autoritat especial per a la interpretació de la Xara, els anomenats aiatol•làs (signe de Déu). Per als xiís, els Imam, Mol•là i Aiatol•là són infalibles en les seves interpretacions i actuen com a transmissors de tots els coneixements islàmics.
Els xiís consideren sagrats determinats llocs relacionats amb la vida del gendre del profeta i la seva família, molts d'ells ubicats a l'actual Iraq. Després del gendre de Muhammad, veneren una successió d'imams que, tanmateix, s'interromp bruscament en l'imam setè (segons la branca minoritària) o en l'imam dotzè (segons la branca majoritària). Es tracta de l'imam ocult que tornarà a la fi dels temps per salvar els fidels el dia del judici final. Mantenen d'altres diferències respecte l'Islam sunní com el culte als morts, la veneració dels màrtirs, la reducció de les oracions a tres al dia, etc.

Actualment, el 90% de les persones musulmanes són sunnís, però els xiís són majoria en països com Iraq i en l'Iran, on protagonitzaren la revolució islàmica encapçalada per l'aiatol•là Khomeyni, l'any 1979. Existeixen d'altres branques més minoritàries (kharigís...) i, fins i tot, dins cadascuna d'aquestes corrents trobem diferents escoles i corrents (ismailís, wahabís, salafís, alauís...). No obstant això, els elements substancials de l'Islam no difereixen de l'una a l'altra, com són els pilars de l'Islam i la unitat de l'Umma (comunitat islàmica).


Observatori Solidaritat UB
C/ Melcior de Palau, 140. 08014 Barcelona.
Tel 93 403 55 38. Fax 93 403 55 39.
e-mail: solidari@pangea.org.