Documento sin título


PERÍODE MARÇ DE 1998 – JUNY 1999

 

 

  • Resolució 1160, 31 de març de 1998
  • Resolució 1199, de 23 de setembre de 1998
  • Acord de Rambouillet (23 de març de 1999)
    • Proposta del grup de contacte per una sortida política del conflicte a les converses de Rambouillet
    • Les conclusions del grup de contacte després de la 1ª ronda de contactes
    • Declaració dels co-presidents de les converses de Rambouillet. Hubert Vedrine i Robin Cook (19 de març de 1999)
    • Comunicat de la reunió del Govern Federal (final de les converses, 19 de març de 1999)
  • Pla del Secretari General de les Nacions Unides Kofi Annan, 9 d'abril de 1999. SG/SM/6952
  • El pla alemany, 14 abril de 1999
  • OTAN, objectius/condicions pel cessament de l'atac aliat.
  • Text final de l'acord que va posar fi a la guerra basat en el document del G8

 

 

RESOLUCIÓ 1160, 31 de març de 1998

Al març de 1998, la violència va esclatar de forma oberta a Kosovo, concretament a la regió de Drenica. A mesura que avançava l'any 1998, la violència i la tensió a Kosovo anava augmentant. La consolidació de l'Exèrcit d'Alliberament de Kosovo com a actor clau i la radicalització de les dues bandes, va posar en alerta a la comunitat internacional. El Consell de Seguretat de les Nacions Unides, en virtut del Capítol VII de la Carta, va adoptar el 31 de març de 1998 la resolució 1160.

Actuant sota el Capítol VII de la Carta de Nacions Unides,

1. Apel·lar a la República Federal Iugoslava per que prengui immediatament els passos necessaris per tal d'arribar a una solució política en el tema de Kosovo a través del diàleg i implementar les accions indicades als comunicats del Grup de Contacte del 9 i 25 de març de 1998.

2. Apel·lar també als líders Albano Kosovars per que condemnin totes les accions terroristes, i enfatitza que tots els elements de la comunitat Albano Kosovar haurien de perseguir els seus objectius per mitjans pacífics solsament.

3. Subratlla que la via per vèncer la violència i el terrorisme a Kosovo és que les autoritats a Belgrad ofereixin a la comunitat Albano Kosovoar un genuí procés polític.

4. Apel·lar a les autoritats de Belgrad i els líders de la comunitat Albano Kosovar que iniciin urgentment un diàleg sense precondicions sobre el tema de l'estatus polític, i apunta la disposició del Grup de Contacte per facilitar el diàleg.

(.../...)

8. Decideix que tots els Estats, han d'impedir la venda o suministre a la República Federal de Iugoslàvia, incloent Kosovo, pels nacionals o des dels seus territoris o fent servir avions i vaixells amb la seva bandera, d'armament o material de qualsevol tipus com armes i munició, vehicles militars i equipament, així com preveure el suministre d'armes i l'ensinistrament per activitats terroristes.

(.../...)

16. Decideix reconsiderar la situació en base als informes del Secretari General, el qual recollirà (tindrà en compte) les valoracions de, entre d'altres, del Grup de Contacte, de l'OSCE i la Unió Europea, i decideix a més reconsiderar les prohibicions imposades per aquesta resolució, incloent accions encaminades a posar fi a aquestes prohibicions. Després d'haver rebut les indicacions del Secretari General de que el govern de la República Federal de Iugoslàvia, cooperant d'una manera constructiva amb el Grup de Contacte,

(a) ha iniciat un diàleg substantiu d'acord amb el paràgraf 4 d'aquesta resolució, incloent la participació d'un representant extern, .......

(b) ha retirat les unitats de la policia especial i ha cessat les accions de les forces de seguretat.

(c) ha permès l'accés a Kosovo de les organitzacions humanitàries així com dels representants del Grup de Contacte i d'altres ambaixades.

(d) ha acceptat una missió del Personal Representant de la presidència de l'OSCE per la República Federal de Iugoslàvia que inclouria un nou mandat específic pel redreçament dels problemes a Kosovo, així com el retorn de la missió a llarg plaç de l'OSCE.

(e) ha facilitat una missió a Kosovo de l'Alt Comissionat per les Nacions Unides pels Drets Humans.

RESOLUCIÓ 1199, de 23 de setembre de 1998

Després d'un període de relativa calma a Kosovo, al setembre de 1998, davant l'agreujament de la situació, el Consell de Seguretat va adoptar la resolució 1199. En aquesta resolució s'exigeix tant a la república Federal Iugoslava com als líders albano-kosovars el cessament de la violència i l'inici d'un procés polític. Als punts 11 a 16 es demana la col.laboració dels Estats Membres per tal de que afavoreixin el compliment d'aquesta reslució.

Afirmant que el deteriorament de la situació a Kosovo, República Federal de Iugoslàvia, constitueix una amenaça per a la pau i la seguretat de la regió,

Actuant sota el Capítol VII de la Carta de les Nacions Unides,

1.Exigeix que totes les parts, grups i individus aturin immediatament totes les hostilitats i que mantinguin un alt el foc a Kosovo, República Federal de Iugoslàvia, el qual milloraria les perspectives d'un diàleg significatiu entre les autoritats de la República Federal de Iugoslàvia i els líders albano-kosovars, a més de reduir el risc de catàstrofe humanitària;

2.Exigeix també que les autoritats de la República Federal de Iugoslàvia i els líders albano-kosovars prenguin mesures immediates per millorar la situació humanitària i per allunyar la imminent catàstrofe humanitària;

3.Demana a les autoritats de la República Federal de Iugoslàvia i als líders Albano-Kosovars que estableixin immediatament un diàleg significatiu sense condicions prèvies i d'implicació internacional, i que dediquin temps per trobar un camí que porti a la fi de la crisi i a una solució política negociada per al tema de Kosovo, i dóna la benviguda als actuals esforços que apunten a facilitar aquest diàleg;

4.També exigeix que la República Federal de Iugoslàvia, a més de les mesures demanades sota la resolució 1160 (1998), apliqui immediatament les següents mesures concretes per tal d'aconseguir una solució política per a la situació de Kosovo. Aquestes mesures són contingudes en la declaració del 12 de juny del 1998 del Grup de Contacte:

(a) aturar tota acció de les forces de seguretat que afecti la població civil i ordenar la retirada de les unitats de seguretat utilitzades per a la repressió de civils;

(b) permetre un control internacional efectiu i continu a Kosovo per part de la Missió de Control de la Comunitat Europea i de missions diplomàtiques acreditades a la República Federal Iugoslava, incloent-hi l'accès i una total llibertat de moviment d'aquests controls tant d'entrada com de sortida, i també dintre del mateix Kosovo sense cap impediment per part de les autoritats de govern, així com també l'expedició de documents de viatge adecuats per al personal internacional que contribueix als controls;

(c) Facilitar, d'acord amb la UNHCR i el Comité Internacional de la Creu Roja (CICR), la tornada en termes de seguretat del refugiats i deportats a les seves llars, i permetre lliure accès i sense traves a les organitzacions humanitàries i provisions;

(d) fer un ràpid progrés en relació amb el diàleg amb la comunitat albano-kosovar, diàleg mencionat al paràgraf 3 i que és demanat a la resolució 1160 (1998), amb la finalitat d'acordar mesures que contribueixin a la confiança i de trobar una solució política als problemes de Kosovo;

(.../...)

11.Sol.licita als Estats que persegueixin els mitjans consistents amb la seva legislació nacional i les seves lleis internacionals pertinents per evitar que es reuneixin fons en el seu territori destinats a contravenir la resolució 1160 (1998);

12.Demana als Estats Membres i a d'altres implicats que proporcionin recursos adequats per a l'assistència humanitària en la regió, i que respongui ràpidament i generosa a la Crida de l'Inter-Agència Consolidada de les Nacions Unides per a l'Ajuda Humanitària Relacionada amb la Crisis de Kosovo;

13.Demana a les autoritats de la República Federal de Iugoslàvia, als liders de la comunitat albano-kosovar i a tothom que hi estigui implicat que col.laborin plenament amb el Fiscal del Tribunal Internacional per l'Antiga Iugoslàvia en la investigació de possibles violacions dintre de la jurisdicció del Tribunal;

14.Subratlla també la necessitat de que les autoritats de la República Federal de Iugoslàvia entreguin a la justícia aquells membres de les forces de seguretat que hagin estat involucrats en maltractaments de civils i en la destrucció deliberada de propietats;

15.Sol.licita que el Secretari General proporcioni regularment informes al Consell, quan sigui necessari, sobre la seva valoració del compliment d'aquesta resolució per part de les autoritats de la República Federal de Iugoslàvia i de totes les parts de la comunitat albano-kosovar, incloent-hi els seus informes regulars sobre el compliment de la resolució 1160 (1998);

16.Decideix, en el cas que les mesures concretes exigides en la present resolució i en la resolució 1160 (1998) no siguin adoptades, de considerar de prendre acció i mesures addicionals per tal de mantenir o de restaurar la pau i l'estabilitat a la regió;

L'OTAN justificaria més tard la intervenció militar emparant-se en el que diu el punt 16 de la resolució 1199. Segons Javier Solana, aquest punt habilita (o autortitza) a l'OTAN a fer servir la força a Kosovo i al territori de la República Federal Iugoslava.

A l'octubre de 1998, la República Federal Iugoslava va arribar a un acord amb l'OSCE per tal de desplegar un missió de verificació sobre el terreny, que havia de vetllar pel compliment de les resolucions 1160 i 1199 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Aquest acord va arribar després d'una escalada de tensió i d'una nova amenaça militar de l'OTAN. El Consell de Seguretat de les Nacions Unides va autoritzar aquesta missió (Kosovo Verification Mission) mitjançant la resolució 1203 de 24 d'octubre de 1998. L'OSCE, va posar en marxa la KVM el 25 d'octubre de 1998 mitjançant la Decissió del Consell Permanent de l'OSCE nº 263.

ACORD DE RAMBOUILLET (23 DE MARÇ DE 1999)

Amb la intenció de solucionar el conflicte el Grup de Contacte per a la Ex-Iugoslàvia (format pels ministres d'afers estrangers d' Alemanya, Rússia, EEUU, Gran Bretanya, França i Itàlia) va el.laborar un document que havia de servir de base per a les converses que van tenir lloc al palau de Rambouillet a París. Finalment aquesta proposta només va ser acceptada per la delegació albano-kosovar en una segona ronda celebrada a París a mitjans del mes de març. El rebuig del document per part de la delegació del govern de Belgrad va impossibilitar l'acord.

Proposta del Grup de Contacte per una sortida política del conflicte a les converses de Rambouillet

Punts rellevants del document del Grup de Contacte:

1. Retirada de les unitats de la policia sèrbia i de l'Exèrcit Federal Iugoslau de la província de Kosovo, al menys fins al límit establert als acords del 13 d'octubre de 1998.

2. Desplegament d'una força internacional armada sota el comandament ùnic de l'OTAN (encara que s'acceptaria la presència de forces de països no membres de l'OTAN) per tal de controlar el desenvolupament dels acords (Belgrad només acceptava la presència internacional sota el comandament de l'ONU, mai de l'OTAN). Les tropes de l'OTAN havien de tenir llibertat de moviments i accès sense restriccions a tot el territori de la RFI, inclosos l'espai aeri i les aïgues territorials (concretament a l'Apèndix B del Capítol VII).

3. Autonomia "substancial" per a la provincia de Kosovo. Creació d'institucions polítiques pròpies, eleccions lliures i autonomia legislativa (encara que el text era molt ambigu, no establia ni els nivells ni l'àmbit d'autonomia). Creació d'una policia de Kosovo que respongués a la composició ètnica de la província (90 % de població albanesa). Aquesta autonomia tindría vigència durant un període transitori de tres anys al final dels quals es convocaria una conferència per designar l'estatus final de la província. En cap cas l'acord parla d'independència ni de la celebració d'un referèndum d'autodeterminació. Aquest punt del text era acceptat per totes dues bandes, encara que amb algunes reticències.

4. Desarment de la resta de forces armades a Kosovo (sense fer referència expressa a l'EAK)

Les conclusions del grup de contacte després de la 1ª ronda de contactes

Reunits el 23 de febrer al castell de Rambouillet, a les rodalies de París, els ministres d'Afers Exteriors dels països del grup de contacte (França, Regne Unit, Alemanya, Itàlia i Rússia) donen el seu punt de vista respecte els acords que les diferents delegacions havien discutit durant dues setmanes. El document resultant consta de sis punts:

1. Hi ha consens en donar una "substancial" autonomia per Kosovo però respectant la sobirania nacional i la integritat territorial de la República Federal Iugoslava. Això descarta l'opció independentista.

2. Els ministres volen destacar el caràcter històric de la conferència de Rambouillet ja que impulsa un procés d'aproximació de posicions (durant molt de temps profundament distants) ja inaugurat a Londres el 29 de gener.

3. Tal com s'esperava, les negociacions han estat complexes. Els acords

contemplen l'establiment de mecanismes que assegurin eleccions lliures, la governabilitat de Kosovo, la protecció dels Drets Humans, la protecció dels drets dels membres de les comunitats nacionals, i finalment un sistema judicial just.

4. Es constata que els capítols dels acords que fan referència a la implementació dels acords, incloent la presència estrangera civil i militar, no estan acabats de redactar tot i que estan embastats. És essencial que això es completi i se signi en el seu conjunt. Amb aquesta intenció, es convoca una conferència a França el 15 de març per detallar aquests mecanismes. El Grup de Contacte es compromet a controlar de prop aquesta fase per tal de completar el procés de Rambouillet.

5. Les parts implicades s'han d'abstenir de fer qualsevol acció que posés en perill els acords de Rambouillet. Cal respectar l'alto-el.-foc a Kosovo, abstenir-se de fer accions provocatives i acomplir les Resolucions del Consell de Seguretat de Nacions Unides. Es dóna ple suport i es demana seguretat per la missió i el personal de la Missió de Verificació a Kosovo de l'OSCE. Les parts en conflicte són les responsables del que pugui passar amb aquest personal.

6. El Grup de Contacte fa una crida a treballar per tal d'arribar a una solució satisfactòria per "tota la gent de Kosovo", només un acord pot crear les condicions que evitin una "catàstrofe humanitària". Aquells que impedeixin el desenvolupament dels acords, que provoquin hostilitats, o que amenacin la seguretat de la missió de l'OSCE, seran assenyalats com responsables per les seves accions.

Declaració dels co-presidents de les converses de Rambouillet. Hubert Vedrine i Robin Cook (19 de març de 1999)

Després de la segona ronda (15 de març de 1999) de converses no es va arribar a cap acord. Només la delegació albano-kosovar va signar el document del Grup de Contacte, mentre la delagació iugoslava el va considerar inadmissible. A continuació podeu veure com les dues parts van justificar i acusar l'altre part d'haver obstaculitzat el camí cap un acord.

Aquesta és la declaració dels representants del Grup de Contacte després del fracàs de les converses de Rambouillet:

1. Els Acords de Rambouillet són la única solució pacífica del problema de Kosovo.

2. A París, la delegació albano-kosovar, aprofitant la seva oportunitat, a través de la seva signatura, han acceptat els acords en la seva totalitat.

3. Lluny d'aprofitar la oportunitat, la delegació iugoslava ha intentat destruïr els Acords de Rambouillet.

4. És per això que, després de consultar amb la resta de membres del Grup de Contacte (Alemanya, Itàlia, la Federació Rússia, els EEUU, la Unió Europea i el cap de l'oficina de la OSCE), considerem que no té sentit estendre més en el temps les converses. Les negociacions queden ajornades. Les converses no es reprendan fins que els serbis acceptin els acords.

5. Immediatament començarem consultes amb els nostres aliats per tal d'estar preparats per actuar. Estarem en contacte amb el secretari general de l'OTAN. Hem demanat al cap de l'oficina de l'OSCE que prengui les mesures necessàries per assegurar la seguretat de la Missió d'Observació a Kosovo. El Grup de Contacte continuarà fent-se càrrec de la qüestió.

6. Avisem a les autoritats de Belgrad que qualsevol ofensiva sobre el terreny o limitació en la llibertat de moviments de la Missió d'Observació a Kosovo, violaria els acords a que aquestes van arribar amb l'OSCE. Qualsevol violació d'aquest tipus comportarà greus conseqüències.

Comunicat de la reunió del Govern Federal (final de les converses, 19 de març de 1999)

Després de la segona ronda de converses a Rambouillet, el Govern Federal Iugoslau emet un comunicat oficial que dóna idea de la gran distància existent entre les posicions de les distintes delegacions.

En la reunió d'avui, presidida pel Primer Ministre Momir Bulatovic, el Govern Federal ha revisat els procediments i els resultats de les reunions sobre Kosovo i Metohija tingudes a Rambouillet i París, així com el comunicat fet pels dos Co-Presidents. El Govern Federal ha destacat que les negociacions han estat posposades. Alhora, alguns representants internacionals estan posant en dubte els mitjans diplomàtics i han intensificat les amenaces contra el nostre país, la qual cosa és reprovable.

El Govern Federal ha destacat que les converses de Rambouillet no han estat conduïdes cap a l'acord polític. Això ha estat confirmat en els comunicats dels Co-Presidents, i també sobre la base d'aquesta valoració han suggerit de continuar les negociacions. No hi ha hagut converses a París. Així, cap acord no ha pogut ser assolit. El text signat per alguns membres d'Albanesos de Kosmet no és l'Acord de Rambouillet, és el text publicat abans de totes les reunions.

La delegació de la República de Sèrbia no pot ser culpabilitzada del fracàs de les converses. Tot acceptant els deu principis establerts pel Grup de Contacte, s'ha demostrat la seva ferma determinació d'assolir un acord polític.

El Govern Federal insta a que les converses encetades siguin represes i que tots els participants en aquestes converses posin bona voluntat per tirar endavant el text de l'acord polític, en tots els seus aspectes, en la línia dels deu principis del Grup de Contacte.

El Govern Federal dóna ple suport a la posició de la nostra multiètnica delegació de no acceptar aquelles condicions de l'acord polític que posen en qüestió la igualtat de les comunitats nacionals i donant a Kosmet l'estatus de tercera unitat federal o d'Estat independent. El Govern Federal assenyala que ningú no té el dret de forçar Sèrbia i la República Federal Iugoslava a signar tal document.

El Govern Federal també dóna suport al plantejament de la delegació designada per la República de Sèrbia segons el qual, primer cal assolir un acord polític i després parlar sobre la seva implementació. Un acord polític mitjançant el qual els representants dels partits polítics dels Albanesos de Kosmet acceptaran autonomia i expressaran respecte per la integritat territorial i la unitat de la República de Sèrbia serà la millor prova de que han abandonat el projecte de destruir l'Estat del qual són membres de ple dret. Tot signant l'acord polític, els representants dels partits polítics dels Albanesos podrien participar a les converses de la seva implementació, però només amb membres de la delegació de la República de Sèrbia.

Belgrad, 19.03.1999

PLA DEL SECRETARI GENERAL DE LES NACIONS UNIDES KOFI ANNAN, 9 ABRIL DE 1999. SG/SM/6952

Després de 15 dies de bombardeigs de l'OTAN i de dramàtiques imatges dels 500.000 albano-kosovars expulsats de Kosovo, l'ONU, de la mà del seu Secretari General, va tornar a agafar protagonisme, després de ser exclosa per l'OTAN en la gestió del conflicte. Kofi Annan va fer una proposta encaminada només a posar condicions per al cessament de la guerra i la reconducció del conflicte per la via de la negociació. Kofi Annan també es va mostrar disposat a parlar amb Slovodan Milosevic, ja que segons ell el més important era posar fi a la guerra i a la persecució i expulsió de la població albanesa de Kosovo.

A continuació us proposem que examineu les dues propostes de solució pacífica del conflicte que van aparèixer després del començament de l'acció militar de l'OTAN. La del Secretari General de les Nacions Unides, Kofi Annan, encaminada més a aturar les hostilitats i el desastre humanitari, només dona les condicions que hauria de cumplir Belgrad per poder aturar els bombardeigs de l'OTAN i obrir una nova negociació. I el pla proposat pel Ministre d'Afers Estrangers, Joschka Fischer, que va més enllà i proposa les condicions necessàries pel cessament dels bombardeigs, un període provisional d'administració de Kosovo avalat per l'ONU i, finalment, la convocatòria d'un Conferència Internacional que el.labori un pla definitiu per l'estabilitat als Balcans.

original a Nacions Unides

Condicions a acceptar per Belgrad per a un cessament cessament de les hostilitats i reobrir la via diplomàtica:

1. Finalització immediata de la campanya d'intimidació i expulsió de població civil.

2. Cessament de totes les activitats militars i paramilitars a Kosovo i la retrada d'aquestes de la província.

3. Acceptació incondiocional del retorn de tots els refugiats i desplaçats a les seves cases.

4. Acceptació del desplegament d'una força militar internacional en un entorn segur (amb el beneplàcit de Belgrad) per assegurar el retorn dels refugiats i la distribució d'ajuda humanitària.

5. Permetre la verificació per part de la comunitat internacional del compliment d'aquestes condicions.

Respecte de l'Aliança Atlàntica, el Secretari General de les Nacions Unides va demanar:

1. Suspendre els bombardeigs de forma immediata a tot el territori iugoslau si les autoritats iugoslaves acceptaven i portaven a terme les condicions imposades.

2. Després del cessament de totes les hostilitats, el Secretari General fa una crida pel retorn immediat a la via diplomàtica i la negociació amb presència de totes les parts implicades en el conflicte.

EL PLA ALEMANY, 14 abril de 1999

La diplomàcia alemanya preparava des de feia dies una proposta de pau per Kosovo consensuada amb representants de l'Unió Europea, EEUU i Rússia. La proposta no ha estat ni discutida, sembla que a Europa, especialment al Regne Unit, existeix el consens en donar un paper predominant als aspectes militars i als EEUU.

El pla contemplaria:

1. L'exèrcit iugoslau i els paramilitars s'haurien de retirar de Kosovo, d'acord amb les resolucions de l'ONU, i l'OTAN interromp els seus atacs durant 24 hores.

2. La retirada de tropes es realitzaria amb un inici i un final determinats. Amb el final, l'OTAN faria coincidir la suspensió permanent dels atacs aeris.

3. Amb la retirada, l'Exèrcit d'Alliberament de Kosovo (UCK) decretaria un alto-el-foc tot conservant les seves posicions fins a l'arribada d'una tropa de pacificació internacional, no s'especifica la composició de les tropes, si serien de l'OTAN o cascos blaus, en tot cas, les tropes que obririen pas serien "un contingent pacificador de l'ONU". Precisament aquí es troba una de les dificultats del pla: quina composició tindrien les tropes pacificadores? EEUU vol que l'OTAN assumeixi la direcció. Rússia, per raons de política interna voldria una altra composició que minvés el pes de l'Aliança. Alemanya contempla tres models: el de Bòsnia (una tropa formada per la OTAN i altres països); una tropa de Nacions Unides (Cascos Blaus); i tropes de l'OSCE. Aquests dos últims models serien els millor acceptats per Rússia.

4. Tornarien les organitzacions humanitàries.

5. Els refugiats i desplaçats tornarien a Kosovo i començarien a perfilar-se plans de reconstrucció i desenvolupament de la zona.

6. L'ONU avalaria una admnistració provisional fins a la solució política definitiva. L'aviació aliada i les tropes de terra a Macedònia i Albània garantirien la seguretat.

Un altre aspecte de la proposta inclouria la celebració d'una conferència internacional sobre els Balcans que elaboraria un pla d'estabilitat. El problema principal d'aquesta conferència seria la legitimitat com a interlocutor de Slobodan Milosevic, podria donar-se la paradoxa que, com a Bòsnia, Milosevic aparegués com a garant de la pau a la regió.

Després de la trobada del Consell de l'Aliança Atlàntica del 12 d'abril, el Secretari General de l'OTAN recorda quins són els objectius de l'organització en l'operació que està duent a terme a Kosovo. Aquests objectius són també les condicions que s'han d'acomplir per tal de que es produeixi el cessament de les operacions aèries.

OTAN, OBJECTIUS/CONDICIONS PEL CESSAMENT DE L'ATAC ALIAT.

1. El cessament verificable de totes les actions militars i l'immediata aturada de la violència i repressió.

2. La retirada de Kosovo de l'exèrcit iugoslau, policia i forces paramilitars.

3. L'emplaçament a Kosovo d'una força militar internacional.

4. La tornada incondicional i segura de tots els refugiats i persones desplaçades.

5. La disposició de Milosevic a treballar amb la base dels Acords de Rambouillet per una solució política per Kosovo en conformitat amb el dret internacional i la Carta de les Nacions Unides.

TEXT FINAL DE L’ACORD QUE VA POSAR FI A LA GUERRA BASAT EN EL DOCUMENT DEL G8

Durant la resta del més d'abril la guerra i el drama dels refugiats va continuar. Mentre occident es debatia entre la possibilitat d'una intervenció terrestre, Rússia va intensificar els esforços en la via diplomàtica. Després de moltes reunions i viatges, veu la llum un nou acord, aquest cop en el si del G-8. Tot i que les propostes acceptades per tots els membres són poc concretes, la signatura de Rússia suposa un avenç en la via diplomàtica de resolució del conflicte. Aquest Acord va ser negociat pel president finlandès Martti Ahtisaari (UE), Viktor Chernimyrdin (Rússia) i un representant dels EUA (Scott Talbott).

Aquest Acord serà implementat en la direcció cap a la resolució de la crisi de Kosovo sota els principis següents:

1. Finalització immediata i verificable de la violència i la repressió a Kosovo.

2. Retirada verificable de Kosovo de totes les forces militars, policials i paramilitars d’acord amb el calendari establert.

3. Desplegament a Kosovo, sota els auspicis de les Nacions Unides, d’una presència internacional civil i de seguretat capaç de portar a terme els objectius comuns i que actuarà sota el que estipula el capítol VII de la Carta de les Nacions Unides.

4. La presència internacional de seguretat, amb participació substancial de l’OTAN, haurà de desplegar-se sota un comandament i control unificat, i establir una entorn segur per a tota la població de Kosovo per facilitar el retorn a les seves cases de tots els desplaçats i refugiats.

5. Establiment d’una administració interina per a Kosovo, com a part de la presència internacional, sota la qual la població de Kosovo gaudirà d’una autonomia substancial decidida pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides dintre de la República Federal de Iugoslàvia. L’administració interina proveirà Kosovo d’una administració provisional mentre s’estableixen i es desenvolupen institucions provisionals democràtiques d’autogovern.

6. Després de la retirada, un nombre acordat de personal iugoslau i serbi podrà tornar a la província per desenvolupar les tasques següents:

7. Retorn segur i lliure de tots els desplaçats i els refugiats sota la supervisió de l’ACNUR i lliure accés a les organitzacions d’ajuda humanitària.

8. L’establiment d’un procés polític que porti a l’establiment d’un acord interí que doni un autogovern substancial per a Kosovo, considerant els acords de Rambouilllet i els principis de sobirania i integritat territorial de la República Federal de Iugoslàvia i de la resta de països de la regió, i la desmilitarització de l’Exèrcit d’Alliberament de Kosovo (ELK).

9. Enfocament clar cap al desenvolupament econòmic i l’estabilització de la regió. Això inclourà la implementació d’un pacte d’estabilitat per al sud-est d’Europa amb participació internacional per promoure la democràcia, la prosperitat econòmica, la cooperació i l’estabilitat regional.

10. La suspensió de les accions militars requeriran, a més de l’acceptació dels principis abans esmentats, l’acceptació d’un acord tecnicomilitar imprescindible per portar a terme els principis de l’Acord. Aquest Acord haurà de concloure les modalitats de retirada, els rols i les funcions del personal iugoslau serbi a Kosovo.

 



 

Observatori Solidaritat UB
C/ Melcior de Palau, 140. 08014 Barcelona.
Tel 93 403 55 38. Fax 93 403 55 39.
e-mail: solidari@pangea.org.