Documento sin título

KOSOVO DESPRÉS DE LA INTERVENCIÓ DE L’OTAN

El dia 10 de juny de 1999, després de 79 dies de bombardejos per part de l’OTAN, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va aprovar la Resolució 1244 amb la qual es posaven les bases per al final de la intervenció. Aquesta resolució detallava les condicions que havia de complir la República Federal de Iugoslàvia pel cessament dels bombardejos, i un cop finalitzats aquests, qui i com es faria càrrec de la seguretat i de l’administració del territori de Kosovo.

Resolució 1244 del Consell de Seguretat (CS) de les Nacions Unides:

Aquesta resolució comença amb una declaració de principis en la qual es detallen les voluntats del CS envers la situació a Kosovo. En primer lloc, la resolució té com a primer objectiu solucionar la greu situació humanitària de Kosovo i possibilitar el retorn lliure i en condicions de seguretat de tots els refugiats i les persones desplaçades.

Totals de desplaçats (*) i refugiats albano-kosovars: 19 de març de 1999.

PAÏSOS

REFUGIATS

SÈRBIA

30.000

MONTENEGRO

25.000

BÒSNIA-HERZEGOVINA

10.000

MACEDÒNIA

9.800

ALBÀNIA

18.500

TOTAL

93.500

Dades: ACNUR

(*) Pel que fa a la població desplaçada (aquells que han abandonat casa seva però no han sortit del país) a 19 de març de 1999, l’ACNUR donava la xifra aproximada de 240.000 persones. Aquesta xifra sumada als refugiats donava un total de 309.000 persones obligades a abandonar casa seva fruït de la guerra i la repressió.



Totals de desplaçats (*) i refugiats albano-kosovars: 11 de maig de 1999.

PAÏSOS

REFUGIATS

SÈRBIA

120.000

MONTENEGRO

63.000

BÒSNIA-HERZEGOVINA

18.000 (+ 22.000 serbis)

MACEDÒNIA

241.000

ALBÀNIA

423.000

RESTA D’EUROPA I DEL MÓN

36.000

TOTAL

901.000

Dades: ACNUR

Retorn dels refugiats MAPA

(*) Amb el començament de la intervenció de l’OTAN i la marxa del personal d’organismes internacionls i ONG, va ser impossible establir dades fiables sobre la població desplaçada a l’interior de Kosovo. Tot i no haver-hi dades, es calcula que aquesta xifra va augmentar considerablement respecte el 19 de març de 1999.

 

En segon lloc, reafirma l’adhesió de tots els Estats Membres al principi de sobirania i integritat territorial de la República Fedral de Iugoslàvia i de la resta d’estats de la regió (també a l’annex 2. I per últim fa una crida a favor d’una autonomia substancial i una veritable administració pr&oagrave;pia per a Kosovo.

Pel que fa a les exigències a la República Federal de Iugoslàvia per aturar els bombardejos, el CS exigia el cessament inmediat i verificable de la violència i la repressió a Kosovo, i el començament d’una retirada gradual (i verificable) de totes les forces militars, policíaques i paramilitars, que havia d’anar sincronitzada amb el desplegament d’una presència internacional de seguretat. També deixava clar que després de la retirada total es deixaria tornar un nombre acordat d’elements militars i policíacs iugoslaus per portar a terme funcions determinades com (Annex 2, punt 6):

  1. fer d’enllaç amb la missió civil internacional i el personal de seguretat internacional
  2. marcar i netejar els camps minats
  3. mantenir presència en llocs que són patrimoni nacional serbi
  4. mantenir presència en els principals passos fronterers
Obligacions de la presència internacional de seguretat (KFOR):

La composició i el desplegament de la presència internacional de seguretat va quedar fixada mitjançant un acord a que van arribar els comandaments de l’OTAN i de l’Exèrcit Federal Iugoslau el dia 9 de juny de 1999. Aquest acord es va anomenar Acord tècnic militar, i establia el calendari de la retirada i desplegament (MAPA), els contingents dels diferents països i les zones on devien portar a terme la seva tasca de seguretat (MAPA). Les obligacions d’aquesta presència internacional de seguretat són les següents:

  1. Dissuadir a les parts de que retornin a les hostilitats, mantenint i, en cas necessari, imposant l’alto-el-foc, i assegurar la retirada i evitar el retorn a Kosovo de les forces militars, policíaques i paramilitars de la Federació i de la República, excepte aquelles unitats habilitades pel punt 6 de l’annex 2.
  2. Desmilitaritzar l’Exèrcit d’Alliberament de Kosovo i altres grups armats albanesos de Kosovo. La forma i el calendari d’implementació d’aquesta tasca va ser acordada entre els dirigents de l’UCK i l’OTAN el dia 20 de juny de 1999 (Undertaking of demilitarisation and transformation by the UCK)
  3. Establir un entorn segur pel retorn de les persones refugiades i de les persones desplaçades a les seves llars, i perquè la presència internacional civil pugui desenvolupar les seves tasques administratives, humanitàries.
  4. Mantenir l’ordre i la seguretat públics fins que la presència internacional civil pugui fer-se'n càrrec.
  5. Supervisar la retirada de mines
  6. Donar suport a la presència internacional civil
  7. Realitzar les activitats de vigilància fronterera
  8. Vetllar per la protecció i la llibertat de circulació de tots els membres de la presència internacional (civil i militar) i de la resta d’organitzacions internacionals.

Amb posterioritat, es va arribar a un segon acord per decidir la participació del contingent rus dintre d’aquesta presència internacional de seguretat. La presència de contingents russos no va ser pactada inicialment davant les dificultats per arribar a un acord. La falta d’acord va provocar algunes situacions molts tenses en el procés de retirada i desplegament. Concretament van ser les tropes russes les primeres que van entrar al territori de Kosovo, van arribar fins a Pristina i van pendre posicions a l’aeroport. Aquesta va ser la resposta de Moscou a l’aïllament de què era objecte per part de l’OTAN, i un cop d’efecte intern per part de Belgrad. Finalment, aquest acord va arribar el dia 18 de juny de 1999 (Agreed Points on Russian Participation in KFOR). Mitjançant aquest acord un contingent rus de 3.600 soldats va entrar a formar part de la presència internacional de seguretat a Kosovo, KFOR (MAPA).

Responsabilitats de la presència internacional civil:

A partir d’aquell moment eren les Nacions Unides les encarregades d'organitzar aquesta presència internacional civil. Per portar a terme aquesta tasca neix la Missió d’Administració Provisional de les Nacions Unides a Kosovo, UNMIK, i que té com a tasques principals són les següents:

  1. Promoure l’establiment, fins que s’arribi a una solució definitiva, d’una autonomia i un autogovern substancials a Kosovo, tenint en compte l’annex 2 i els Acords de Rambouillet
  2. Organitzar i supervisar el desenvolupament d’institucions provisionals per l’autogovern democràtic i autònom fins que s’arribi a una solució política, i a la celebració d’eleccions democràtiques
  3. Transferir, a mesura que s’estableixin aquestes institucions, les seves funcions administratives
  4. Facilitar un procés polític encaminat a determinar l’estatus final de Kosovo, tenint en compte els Acords de Rambouillet
  5. Donar suport a la reconstrucció de la infrastructura bàsica i d’altres feines de reconstrucció econòmica.
  6. Donar suport, en coordinació amb les organitzacions humanitàries internacionals, a l’ajuda humanitària i el socors en cas de desastre.
  7. Mantenir la llei i l’ordre públic, fins i tot amb l’establiment d’un cos de policia local, mentre aquest no arribi aquesta tasca serà desenvolupada per agents de policia internacional
  8. Protegir i promoure els drets humans
  9. Assegurar el retorn segur i liure de totes les persones refugiades i desplaçats

Tant la UNMIK com la KFOR estan autoritzades pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides sota el Capítol VII de la Carta de l’ONU, que permet possar en marxa el mandat de la UNMIK i de les decissions del Consell de Seguretat fent servir la força, si és necessari.


 

Observatori Solidaritat UB
C/ Melcior de Palau, 140. 08014 Barcelona.
Tel 93 403 55 38. Fax 93 403 55 39.
e-mail: solidari@pangea.org.