Documento sin título

DERECHOS HUMANOS EN LA CUENCA MERIDIONAL DEL MEDITERRANEO.

LAURA FELIU I MARTINEZ, Nº37, PAG. 101-120

 

En aquest article l´autora tracta d´apropar-nos a la situacio actual del drets humans en els paísos de la conca meridional del Mediterrani. No prtén fer un estudi pormenoritzat de la realitat a cada país sino que ens assenyala quines són les tendències en cada un d´ells i ens dóna una visió general de la situació en aquesta zona.

Abans d´entrar en aquest anàlisis l´autora es refereix a la dificultat per parlar de la universitalitat dels drets humans. Les societats musulmanes es resisteixen a acceptar el model de drets i llibertats d´Occident, per això si bé en el món musulmà hi ha texts relatius al respecte als drets humans en els que es fa una enumeració de drets i llibertats que han de ser garantitzats a tota persona, manifesten la seva especificitat cultural en el fet que aquests han de ser interpretats d´acord amb la llei islàmica.

Un altre problema per l´acceptació per part dels paísos musulmans del concepte de drets humans tal i com es presenta en els texts intenacionals es el refús a tota imposició de principis i institucions importats o aliens a la seva cultura.

Una vegada és clara la concepció dels drets humans en el context musulmá, l´autora passa a analitzar la seva situació en la zona del Mediterrani. Es remonta a l´origen dels paísos actuals. La lluita per a la independència es va basar en la búsqueda d´una entitat comú que unís a tota la societat per a la consecució de la lliberació. El fet de que els nous Estats-nació es creessin gràcies a la unanimitat del poble explica el refús al pluralisme dins d´aquestes societats i per tant que l´objectiu prioritari de la represió en aquests paísos siguin la oposició política i aquells grups minoritaris que reivindiquen el reconeixement de la seva especificitat.

En aquest punt l´autora fa un repàs de les experiències viscudes als diferents paísos. A l´época dels vuitanta es va percebre un canvi : a Túnez es van declara els "principis de novembre"on es donava importància a la democracia i els drets humans; a Argelia es promulga una nova Constitució que instaura el pluripartidisme; a Libia s´alliberen centenars de prisioners políticas; a Jordania s´obre un procès de democratització; al Marroc es duu a terme una política de petites però continues reformes. Aquests signes esperancadors només s´han mantingut a Jordania i al Marroc. Laura Feliu explica breument quina ha estat l´evolució en aquests dos paísos i a Síria a on també hi ha hagut accions positives com l´alliberament de presos polítics pero no ha anat acompanyada de d´una apertura del règim. En quant a la resta de paísos l´evolució positiva ha sigut bloquejada pels Governs que es justifiquen en la lluita del terrorisme integrista i en el perill de bloqueig de pau a l´Orient Mig.També són causants de la vulneració del drets humans,a part del Governs, els grups que utilitzen la violència de forma continua per aconseguir els seus objectius.

Es fa una breu referència a la situació a Algeria que l´autora califica com l´experiència més frsutrada degut a l´espiral de violència que afecta a tota la societat; a Túnez on destaca la represió de l´oposició política; a Egipte on s´ha produit desde 1992 més de mil morts i detencions sense carrecs i la tortura ha sigut una pràctica sistemàtica; a Libia on la represió va dirigida principalment cap als moviments islamistes; a Israel on tant el Govern israeliá com l´Autoritat Palestina han trnsgredit els drets humans mitjancant detencions indiscriminades, destrucció de vivendes,...; i per últim a Turquia on hi ha un augment de la violència contra la minoría kurda i contra l´oposició d´extrema esquerra.

Tots aquests casos reafirmen que l´oposició política és un dels objectius prioritaris de la represió. En un principi aquests paísos establiren un sistema de partits únics, però de cara a l´exterior i per no perdre l´ajuda occidental alguns dels paísos van crear una democràcia formal, és a dir , acceptaren un pluralisme controlat i la celebració d´eleccions. Es va demostrar que aixó només era un canvi formal a Egipte i a Algeria on hi va haver un clar trucatge de les eleccions.

Grups polítics de l´extrema esquerra i grups que reivindiquen el reconeixement de la seva especificitat són els més perseguits.Els métodes emprats per a la represió d´aquesta gent són la limitació de la llibertat d´expressió, violacions a la llibertat i seguretat de la persona mitjancant detencions indiscriminades, manca de garantias en els judicis justos i obtenció de confesions sota tortura.En aquest últim aspecte l´autora parla d´Israel a on es permet l´us de moderat de la tortura per a l´obtenció d´informació sobre atacs terroristes futurs. Una vegada són a la presó les condicions són inhumanes degut a la superpoblació carcelaria, falta d ´higiene i alimentació insuficient . Té fama en aquest sentit la presó de Tazmamart al Marroc.

A Algeria i Turquia es destaca la práctica d´ execucions extrajudicials. També es greu el fet de les desaparicions especialment de saharauis, turcs i mils de csos a Líbano durant la guerra civil.

Davant d´aquesta situació els Governs per no perdre l ´ajuda Occidental i veient una creixent actuació d´organitzacions internacionals i de les Nacions Unides respecte a la protecció del drets humans, van incluir en el discurs oficial referencies a la democratització i al respecte dels drets humans. Aixó va comporatr la modificació d álguns dels aspectes més deficitaris de la legilslació i la creació d´uns organismes de la Administració coneguts com la burocracia dels drets humans. La seva funció era seguir la situació dels drets humans i informar als Governs, però aquesta mesura s´ha caracteritzat per la seva ineficacia i com una forma més de canviar la imatge cara a l´exterior.

El que no ha sigut nou en aquests paísos és el moviment de drets humans. Amb l´establiment desde la seva independència de règims autoritaris , van sorgir partits polítics que lluitaven per poder desarrotllar les seves idees. Un dels problemes d´aquest moviment va ser la divisió d´aquests partits situats en l´oposició, s´exceptúa en aquest cas Túnez a on la Liga Tunecina de Derechos Humanos va integrar les diferents tendències partidistes i ha tingut éxit.

Un altre problema d´aquest moviment ha sigut l ´ausència d´una acció universal de defensa dels drets humans.

Laura Feliu explica breument la història d´aquest moviment fent referència a les primeres asociacions i grups així com a les cuestions que tractaven. En un principi es van centrar en la defensa de drets civils i polítics però als anys vuitanta es va observar una transformació en les organitzacions existents , es creen noves i tot aixó porta a que tractin altres cuestions com són els drets laborals o la preocupació pels recursos naturals. S´explica en aquest punt l´evolució soferta pel moviment de drets humans al Marroc que es considera com excepcional donat l´estat en que es troba a la resta de paísos.

Tot i aixó els homes i dones d´aquesta zona segueixen lluitant pel respecte del seus drets. Les seves accions són petites però no s´ha d´oblidar que només ells les poden fer, però no són els únics que poden lluitar, Laura Feliu recorda que moltes decisions preses a la conca Nord del Mediterrani tenen repercusió al Sud, és per aixó que reclama una major consciència i colaboració per a que les accions d´aquestes persones tinguin més resultats.

 

 

Observatori Solidaritat UB
C/ Melcior de Palau, 140. 08014 Barcelona.
Tel 93 403 55 38. Fax 93 403 55 39.
e-mail: solidari@pangea.org.