Documento sin título
Procés de Pau

Colòmbia

  • Oficina de l'Alt Comissionat per a la Pau


  • Procés de Pau amb els Grups d'Autodefensa


  • Procés de Pau entre Govern i l'ELN


  • Procés de Pau entre el Govern i les FARC

 

 

 

 

 



Oficina de l'Alt Comissionat per a la Pau.

D'acord amb el decret 127 del 19 de gener de 2001, l'Oficina del Comissionat té caràcter de Conselleria per la Pau. L'Alt Comissionat per a la Pau és l'encarregat de desenvolupar una política de reconciliació des de dos camps: la negociació del conflicte armat i el model de convivència.

Instruments Jurídics

  • Projecte de Llei d'Alternativitat penal. Projecte de Llei Estatutària pel qual es dicten disposicions per la reincorporació de membres de grups armats que contribueixin de manera efectiva a la consecució de la pau nacional.

  • Llei 782 de 2002. Per mitjà de la qual es prorroga la vigència de la Llei 418 de 1997, prorrogada i modificada per la Llei 548 de 1999 i es modifiquen algunes de les seves disposicions.
  • Conté les disposicions per facilitar el diàleg i la subscripció d'acords amb grups armats organitzats al marge de la llei per a la seva desmobilització, reconciliació i la convivència pacífica. No s'aplica en el cas d'actes de ferocitat i barbàrie, terrorisme, segrest, genocidi i homicidi comès fora de combat.

  • Decret 3360 de 2003. Disposa que “les persones que es desmobilitzen sota en el marc d'acords amb els grups armats organitzats, al marge de la llei amb els quals el Govern Nacional hagi avançat un procés de pau, o en forma individual, podran beneficiar-se, en la mesura que ho permeti la seva situació jurídica, dels programes de reinserció socioeconòmica que per a l'efecte estableixi el Govern Nacional”. Aquest Decret en el seu Article 1 considera: "Quan es tracti de desmobilització col·lectiva en el marc d'acords amb el Govern Nacional, la qualitat de membre del grup armat organitzat al marge de la llei que es tracti, s'acreditarà mitjançant una llista de desmobilitzats subscrita pels "voceros" o membres representants d'aquest grup, en la qual es reconegui expressament tal qualitat."


  • Decret 128 de 2003 . Reglamenta la Llei 418 de 1997, pel que concerneix la possibilitat d'atorgar els beneficis jurídics als grups d'autodefensa. D'acord amb la Llei, els beneficis jurídics podrien ser d'indult, suspensió condicional de l'execució de la pena, cessació de procediment, preclusió de la instrucció o la resolució inhibitòria. Va modificar el Decret 1385 de 1994.


  • Resolució 216 de 2003 . En el seu Article1. Resol: "Declarar obert el procés de diàleg, negociació i signatura d'acords amb el Bloc Cacic Nutibara de les Autodefenses Unides de Colòmbia AUC"


  • Resolució 217 de 2003 . Per la qual es reconeix a unes persones com membres representants i voceros del Bloc Cacic Nutibara de les Autodefenses Unides de Colòmbia AUC


  • Resolució 218 de 2003. Per la qual s'estableix una zona d'ubicació dintre del territori nacional.


  • Resolució 185 de 2002. Per la qual s'integra una Comissió Exploratoria de Pau.


  • Decret 1809 de 2002. Pel qual es nomena a l'Alt Comissionat per la Pau a Luis Carlos Restrepo Ramírez.

 


Procés de Pau amb els Grups d'Autodefensa
Procés de Pau entre el Govern colombià i l' ELN



Procés de Pau entre el Govern colombià i les LES FARC

  • Antecedents

    En les derreres dècades, la història colombiana ha presenciat nombroses treves, en les quals les parts involucrades directament en el conflicte s'han compromès a suspendre les seves hostilitats, a través de la signatura d'acords o armisticis. Una de les més significatives pels seus continguts i abast potser hagi estat la de 1984.

    Amb l'aprovació de la Llei General d'Amnistia, al 1982 (Llei No. 35 del 19 de novembre) i la derogació de l'Estatut de Seguretat -a l'empar de la qual, el govern de Turbay Ayala (1978-1982) havia portat una oberta repressió contra les organitzacions populars- sorgeixen en el país condicions favorables per a iniciar un procés d'alto-el-foc, Treva i Pau, entre les FARC-EP i el govern del president, Belisario Betancur (1982-1984).

    Aquest procés cristal·litza en la signatura dels Acords d'alto-el-foc i Treva, el 28 de març de 1984, en els quals les parts signants es comprometen a un cessament bilateral del foc i la recerca conjunta d'una sortida política al conflicte. El Document -més conegut com "els acords de La Uribe" - va ser subscrit per una Comissió de Pau, Diàleg i Verificació, en representació del govern, i per l'Estat Major de les FARC-EP.

    Dos mesos després de signat l'acord, el 28 de maig de 1984 , les FARC-EP van ordenar el cessament del foc a tots els seus fronts guerrillers (en un nombre de 27, per a aquest moment). Simultàniament i, donant curs a l'acordat, el President Betancur -Comandant en cap de les Forces Armades Oficials- va donar la mateixa ordre a totes les autoritats civils i militars del país. El pacte, en cap moment, contemplava el lliurament d'armes per part de la insurgencia.

  • Instruments jurídics per a la negociació:
    • Resolució 84 del 14 d'Octubre de 1998. En virtut de la Llei 418 de 1997  i de la Llei 417 del mateix any es reconeix a tres membres de les FARC (Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia) com representants d'aquest grup en el procés de diàleg, negociació o signatura d'acords entre les FARC i el Govern colombià.
    • Resolució 85 del 14 d'Octubre de 1998 . És l'inici formal del procés de diàleg entre les FARC i el govern colombià i suposa l'establiment de la zona de distensió que funcionarà a partir del 7 de novembre del mateix any i que abastarà els municipis d'Altiplans, La Uribe, La Macarena i Vista Bella (tots ells situats en el departament de Caquetá). El període de vigència de la zona de distensió serà fixat temporalment per l'executiu de la República.
    • Resolució 01 del 5 de Gener de 1999. Estableix l'extensió de l'article 8 de la Llei 418 (suspensió d'ordres de captura i capacitat per a moure's pel territori nacional) als portaveus o membres-representants de les FARC que participin en la posada en funcionament de les taules de diàleg amb els quals s'haurà de definir l'agenda i les regles de solució negociada del conflicte.
    • Decret 333 de 28 de febrer de 2002. Pel qual es decreta un Teatre d'Operacions delimitat per diferents àrees i es nomena comandant d'aquest "Teatre d'Operacions" al senyor Major General Gabriel Eduardo Contreras Ochoa, sense perjudici de les seves funcions com Cap d'Operacions de l'Exèrcit Nacional.

  • Acords
    • Acord de La Uribe. 28 de març de 1984. La Uribe, Municipi d'Altiplans (Meta).
      Acorden que les FARC-EP ordenaran el cessament al foc i altres operatius militars a tots els seus fronts en el país, a partir del dia 28 de maig de 1984. Quan segons el parer de la Comissió de Verificació, hagin cessat els enfrontaments armats, s'obrirà un període de prova o espera d'un any perquè els integrants de les FARC-EP puguin organitzar-se política, econòmica i socialment, segons la seva lliure decisió i podran acollir-se als beneficis de la llei 35 de 1982 i decrets complementaris. El govern els atorgarà, d'acord amb la Constitució i les lleis, les garanties i els estímuls pertinents.

    • Pròrroga de l'Acord de La Uribe. 2 de març de 1986. La Uribe, Municipi d'Altiplans (Meta).
      Les parts signants d'aquest document amplien l'Acord de La Uribe, pensant en els alts interessos de la Nació i en la necessitat que existeix d'afermar la pau, com a mitjà de garantir no només la continuïtat i el desenvolupament democràtic del pais, també la seguretat de tots els ciutadans.

    • Agenda Comuna pel canvi cap a una Nova Colòmbia. 6 de maig de 1999. La Pica, Municipi de San Vicente del Caguán (Caquetá).
      En aquest document s'enumeren els temes a tractar en les negociacions de pau entre les FARC-EP i el Govern colombià, entre ells: Solució política negociada, Protecció dels drets humans com responsabilitat de l'estat, Política agrària integral, Estructura econòmica i social, Acords sobre Dret Internacional Humanitari, etc.

    • Acord de Los Pozos. 9 de febrer de 2001. Los Pozos, Municipi de San Vicente del Caguán (Caquetá).
      Aquest acord entre el govern colombià i les FARC-EP respon a la represa del procés de negociació de la pau, que es va parar a la fi de 2000. En aquest acord es preveu, entre altres qüestions, la creació per part de la Taula de Diàleg i Negociació d'un nou organisme: la Comissió de Notables (personalitats nacionals)  que centrarà el seu treball en la identificació dels mecanismes per acabar amb el paramilitarisme i disminuir la intensitat del conflicte. Així mateix, es preveuen fórmules d'autoavaluació del procés negociador i s'anticipen els treballs que, en termes de dret internacional humanitari, acabaran donant lloc a un Acord Humanitari, signat pel govern i les FARC, el 2 de juny de 2001 del que resultarà l'alliberament de prop de 250 policies i militars -segons les FARC.

    • Acord de San Francisco de la Sombra per Concretar i Consolidar el Procés de Pau 5 d'octubre de 2001.San Vicente del Caguán (Caquetá).
      Tant el Govern com les FARC es comprometen a estudiar el document presentat per la Comissió de Notables, el 19 de setembre de 2001, que incorpora temes com la treva, la posada en marxa d'una Assemblea Constituent o fer partíceps als candidats presidencials (les eleccions presidencials colombianes es realitzaran al maig de 2002) i als partits i moviments polítics, així com a diferents sectors socials i al Consell Nacional de Pau, de diferents temes relacionats amb la consecució de la pau per a afavorir el diàleg i l'intercanvi d'opinions. També es ratifica el respecte de les FARC a les persones democràticament elegides com alcaldes dels municipis que se situïn dins la zona de distensió així com a la desaparició de la pràctica de la pesca miraculosa (així es coneixen als retens que, de forma arbitrària, es col·loquen en diferents zones del territori i que poden comportar el segrest de persones amb rendes mitges/altes per a després demanar rescats, així com el robatori de possessions personals, etc).

    • Acord de Cronograma de Consens per al Futur del Procés de Pau. 20 de gener de 2002. Los Pozos, Municipi de San Vicente del Caguán (Caquetá).
      En aquest acord ambdues parts ratifiquen que reiteren que la sortida política negociada és la via per a resoldre el conflicte armat a Colòmbia. I un dels punts acordats es refereix a la conformació, de comú acord, d'una Comissió Internacional d'Acompanyament que permeti servir de verificadors dels acords i per a superar qualsevol inconvenient que es pugui presentar. Així mateix, la Taula Nacional de Diàlegs i Negociació es fixa com arribar a la signatura d'acords concrets sobre treva amb cessament de focs i hostilitats a partir de la disminució del conflicte, tenint com data per a aconseguir-ho el 7 d'abril de 2002.

    • Acord sobre l'Acompanyament Nacional i Internacional a la Taula de Diàleg i Negociació. 7 de febrer de 2002. Los Pozos, Municipi de San Vicente del Caguán (Caquetá). 
      En aquest acord es van considerar als membres de la Comissió de Facilitació Internacional, els següents països: Canadà, Cuba, Espanya, França, Itàlia, Mèxic, Noruega, Suècia, Suïssa i Veneçuela.

  •  

    Ruptura del procés de Pau.

  • Discurs del president Andrés Pastrana on anuncia la ruptura dels diàlogs de pau. 20 de febrer de 2002.
    El president de Colòmbia, Andrés Pastrana, va anunciar la fi de les negociacions de pau que el seu Govern va emprendre en 1999 amb l'escamot de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) i va dir que des d'aquesta data correrà un termini perquè les forces militars recuperin la zona neutral creada per al procés.


  • Resolució No. 31 de 2002. Per la qual s'acaba el procés de diàleg, negociació i signatura d'acords amb les Farc i es deixa sense efecte el reconeixement de caràcter polític a l'organització esmentada.


  • Resolució No. 32 de 2002. Per la qual es dóna terminació a la zona de distensió. En conseqüència, els municipis de San Vicente del Caguán, La Macarena, Vista Bella i Altiplans tindran novament presència judicial i militar.


  • Resolució No. 33 de 2002. Per la qual es deixa sense efecte el reconeixement dels membres representants de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia FARC. Aquesta decisió implica que els negociadors de les Farc ja poden ser objecte de captura per part de les autoritats judicials i militars, i que queden derogades totes les disposicions que li concedien l'estatus polític a aquest grup guerriller.


  • Cronologia de la ruptura de diàleg de pau a Colòmbia . En la Premsa Web.
  • Observatori Solidaritat UB
    C/ Melcior de Palau, 140. 08014 Barcelona.
    Tel 93 403 55 38. Fax 93 403 55 39.
    e-mail: solidari@pangea.org.