Documento sin título
La guerra civil d'Algèria (1954-1962)

 

La guerra d'independència es va iniciar l´1 de novembre de 1954 quan els grups armats del CRUA ( Comitè Revolucionari d'Unitat i Acció ) van decidir actuar. L'escamot, el creat Front d'Alliberament Nacional (FLN), s'estendrà per les ciutats i les muntanyes i es farà amb el control de xarxes de comunicació, edificis públics, etc.


Per la seva banda, des de París s'esforçaran a oferir la imatge de tranquil·litat i s'intentarà la negociació amb els nacionalistes. No obstant això, el 20 d'agost de 1955, l'escamot assassinarà a 123 colons francesos a la regió de Constantina i França respondrà matant prop de 12.000 algerians a la mateixa regió, i declarant l'Estat d'Emergència.
Cap a finals del mateix any uns 400.000 soldats francesos seran desplaçats a Algèria i , en un complet clima de guerra, el FLN augmentarà el nombre dels seus escamots a les ciutats, sobretot a Alger.


És davant d´aquesta situació que el General Massu rebrà els poders de la policia d'Alger i començarà la coneguda “Batalla d'Alger”, un dels episodis més foscos d'aquesta guerra a causa de les tortures de milers d'algerians a mans de militars francesos.


El 25 de febrer de 1957, el cap del FLN, Larbi Ben M´Hidi, serà capturat i dies més tard apareixerà penjat a la seva cel·la.
A França, els efectes de la guerra començaran a sentir-se en el domini econòmic i la població es manifestarà de forma molt dividida a propòsit de la independència. El 13 de maig de 1958 la crisi farà caure la IV República i el General De Gaulle serà cridat per a formar un nou govern que planti cara a la crisi.


Uns mesos més tard, el FLN crearà el seu propi Govern Provisional de la República Algeriana (GPRA) i establiran negociacions amb De Gaulle. Aquestes no seran ben vistes pels francesos d'Algèria i protagonitzaran, juntament amb una sèrie de generals, un pronunciament contra París que, al fracassar, derivarà en la creació de l'Organització Armada Secreta ( OAS ).


A pesar d'un referèndum el maig de 1961 acordant l'autodeterminació d'Algèria, francesos i algerians celebraran negociacions secretes a Evian, on, un any després, es signaran una sèrie d'acords entre De Gaulle i el GPRA que atorgaran la sobirania d'Algèria enfront de França.
Així, el juliol del mateix any, els algerians votaran pràcticament de forma unànime la independència que serà reconeguda per França.


Poc abans de lograr-se la independència d'Algèria es va produir un fort enfrontament entre l'Estat Major del FLN i el GPRA que deixava clar que durant el conflicte havien estat units pel mateix objectiu, la independència del país, però que, una vegada que estava próxima la seva consecució, tenien interessos ben diferents per a Algèria.
El GPRA sancionaria a tres generals de l'Estat Major, entre ells a Houari Boumedienne, i aquests acusarien al govern provisional de vendre's als interessos de França i d'estar traint la revolució.


A més, l'Estat Major va proposar la creació d'un Buró Polític per a substituir el GPRA amb Ahmed Ben Bella com a home fort a causa del seu pes polític i que estaria rebent el suport de Boumedienne.
Algèria va estar a punt de sofrir una guerra civil entre partidaris de l'Estat Major i partidaris del GPRA i, el que és pitjor, el conflicte va estar a prop d'entrar a la Guerra Freda quan el govern provisional va rebre la proposta d'ajuda de Jordània, aliat angloamericà, fet que hagués dut a l'Estat Major a buscar l'ajuda de Nasser d'Egipte i la URSS.
Finalment, el GPRA es dissolia i pràcticament tots els seus integrants desapareixien del mapa polític algerià malgrat haver estat els signants dels Tractats d´Evian. Poc després, Ahmed Ben Bella serà nomenat president de la República el 15 de setembre de 1963 .


La Guerra d'Algèria va deixar un balanç de pràcticament un milió de morts i l'exili d'uns 700.000 francesos que van preferir tornar a França per por a possibles venjances.

Observatori Solidaritat UB
C/ Melcior de Palau, 140. 08014 Barcelona.
Tel 93 403 55 38. Fax 93 403 55 39.
e-mail: solidari@pangea.org.